Dol en l’atletisme català. Un dels grans referents del món de la perxa, Hans Ruf, ha mort als 84 anys. Va començar a destacar sota les ordres de Nemesi Ponsatí, al CN Barcelona, i després de convertir-se en el millor atleta català de la seva modalitat preferida va esdevenir també un dels entrenadors més respectats i innovadors no només de perxa sinó d’altres disciplines. Va ser l’entrenador, per exemple, de Javier García Chico, bronze als Jocs de Barcelona el 1992.

En els seus primers passos a l’elit de la perxa, va ser campió d’Espanya juvenil el 1957 i júnior, el 1961. El 1960 i el 1961 va ser campió de Catalunya absolut. Va competir un temps a les files de l’Stuttgart alemany. Ja retirat, va tornar a Catalunya i va fitxar com a tècnic pel CN Barcelona, on va entrenar, entre d’altres, velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell; saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores com Dolors Tobella.

En la seva modalitat preferida va dirigir els principals saltadors catalans. A banda de García Chico, van passar per les seves mans Alberto Ruiz, Daniel Martí, Juan Gabriel Concepción, Roger Oriol, Albert Vélez, Dídac Salas i Ana Maria Pinero, entre molts d’altres.

Els conflictes bèl·lics van provocar que la família de Ruf i Giménez –el seu pare era alemany i la mare espanyola– visqués molts anys entre Catalunya i Alemanya. Hans, nascut el 1940 a la població bavaresa de Schweinfurt, era el més petit d’una nissaga de tres destacats atletes que van brillar entre finals dels cinquanta i principis dels seixanta. Francisco (Barcelona, 1935), el més gran, va assolir dos títols estatals de 400 m (1956-57) i Arturo (Wachenheim, 1938), el mitjà, un de decatló (1958), tot i que en campionats de Catalunya va aconseguir fins a nou medalles d’or repartides en set disciplines diferents. El 2010 Hans va ser homenatjat en la Nit de l’Atletisme català.

Era el pare de Carles Ruf, exjugador internacional de bàsquet del Joventut, el CB Girona i el Manresa, entre d’altres.