“Al Veszprém ens falta la solidesa que té el Barça”

És per estar orgullós tot el que s’està fent des de Cata­lu­nya. Mol­tes vega­des es parla de l’hand­bol espa­nyol, però no es té en compte de la importància del que es fa des d’aquí. Crec que hi ha molta gent capa­ci­tada i ho demos­tra cons­tant­ment.

Ha estat una etapa molt satis­factòria. M’hi he tro­bat molt a gust. Hem fet bona feina durant tres anys i crec que hem dei­xat el Dinamo amb certa con­so­li­dació a la Cham­pi­ons. En l’àmbit naci­o­nal vam gua­nyar la lliga i la copa el pri­mer any, la super­copa i la lliga el segon, i els tres títols el ter­cer, però el més impor­tant és el que vam acon­se­guir a Europa. Després de jugar dues Cham­pi­ons, no ens van donar invi­tació per a una ter­cera edició. Crec que ens la mereixíem, però en tot cas vam jugar la lliga euro­pea i vam arri­bar fins a la fase final, que va supo­sar tota una fita per a l’hand­bol romanès.

Les deci­si­ons són de club. Jo al Dinamo sem­pre els donaré tota la infor­mació i l’opinió que em dema­nin, i tot el que pugui dir serà bo. David Bar­ru­fet, com a direc­tor espor­tiu, és el que pren les deci­si­ons, però està clara la meva volun­tat perquè el pro­jecte con­tinués i s’ha vist que David Davis, com a entre­na­dor, era una molt bona opció. Em sento orgu­llosíssim de la feina que estan fent. I també és cert que Roger Gri­mau va dema­nar de par­lar amb mi per conèixer la meva experiència durant aquests tres anys. Espero que li vagi mot bé i que tin­gui molta sort.

Tots els clubs tenen pres­si­ons. Des d’aquí podem pen­sar que a les ban­que­tes del Barça o del Veszprém tenen molta pressió, però al Dinamo també n’hi havia. Pot­ser a un altre nivell, però també inver­tei­xen els seus diners, el seu esforç i la seva feina per asso­lir uns objec­tius. La pressió ja va assu­mida en el càrrec d’entre­na­dor. La pressió va con­di­ci­o­nada al nivell de resul­tats que tin­guis. No es pot gua­nyar sem­pre i ja saps que si hi ha mals resul­tats té mol­tes més con­seqüències en uns equips que en uns altres. La gran­desa dels clubs va lli­gada a això.

Per això els hem esco­llit. Quan t’envol­tes de gent que coneix com tre­ba­lles t’ajuda molt per arren­car un pro­jecte perquè el fet que hi hagi un entre­na­dor nou sig­ni­fica d’entrada que hi haurà una sèrie de meca­nis­mes de fun­ci­o­na­ment dife­rents. I el fet que hi hagi juga­dors que et cone­guin també fa que sigui mes sen­zill que tot­hom enten­gui el que vols. Tot i així sem­pre es reque­reix un període d’adap­tació tant per al cos tècnic com per als juga­dors perquè tots evo­lu­ci­o­nem i no som el mateix ara que fa qua­tre o cinc anys enrere. La qüestió és adap­tar-nos perquè l’equip tin­gui el màxim ren­di­ment pos­si­ble.

En total en totes les com­pe­ti­ci­ons hem jugat divuit par­tits i només n’hem per­dut un i per tant el balanç ha de ser molt posi­tiu. De fet, penso que fins i tot hem tin­gut massa bons resul­tats. De totes mane­res, crec que no estem encara a un nivell d’hand­bol que sigui l’adi­ent. Neces­si­tem més tre­ball con­junt i sobre­tot, després de la lesió d’Elde­raa, que Pálmars­son ens ajudi una miqueta.

Per a nosal­tres va ser molt impor­tant perquè vam veure que l’equip tenia l’espe­rit com­pe­ti­tiu que volíem. Vam superar el Zama­lek en la fase de grups, el Barça en les semi­fi­nals i el Mag­de­burg en la final. L’equip va demos­trar ganes i com­pe­ti­ti­vi­tat, però encara ens falta per poder fer un pas enda­vant. Estic molt satis­fet del que va fer l’equip.

Ens con­ti­nua fal­tant cohesió perquè quan entres en com­pe­tició cons­tant­ment no pots pràcti­ca­ment entre­nar i això reque­reix auto­ma­tis­mes d’entre­na­ment. Com que estàs com­pe­tint contínua­ment i la plan­ti­lla és cur­teta doncs no tens prou gent per entre­nar. El segon equip del Veszprém no pot apor­tar ara com ara juga­dors per poder entre­nar i això fa que els entre­na­ments mol­tes vega­des siguin limi­tats quant al nom­bre de juga­dors. Neces­si­taríem dos o tres juga­dors, sobre­tot joves, que ens pogues­sin aju­dar i això és el que inten­ta­rem amb vista al curs vinent.

Ho inten­ta­rem, sens dubte. Hem d’anar a poc a poc perquè les coses no es poden fer tan ràpid. Hem de ser cons­ci­ents que hem de can­viar algu­nes coses perquè l’equip sigui més com­pe­ti­tiu i dis­posi d’una estruc­tura més sòlida. Tenim juga­dors de molta qua­li­tat i crec que tenim un bon equip, però crec que encara ens falta la soli­desa que pot tenir un Barça o altres equips que fa més temps que tre­ba­llen junts.

Doncs, com sem­pre, molt forts. Amb juga­dors d’un nivell extra­or­di­nari, pro­ba­ble­ment dels millors del món en gai­rebé totes les posi­ci­ons i, com cada any, amb mol­tes pos­si­bi­li­tats d’estar a la final a qua­tre de Colònia i de gua­nyar la Cham­pi­ons.

No parlo dels juga­dors que no estan al meu equip. Ja ho feia al Barça, ho feia al Dinamo i ho faré sem­pre. Ja ho saps.

A mi al meu equip m’agra­da­ria tenir els millors juga­dors del món sem­pre.

No m’interessa aquesta per­sona. Depèn de qui, m’és igual el que digui.