Xavi Pascual
Entrenador del Veszprém
“Al Veszprém ens falta la solidesa que té el Barça”
“Disposem jugadors de molta qualitat, però necessitem més temps per tenir la cohesió d’altres equips que fa anys que treballen junts”
“Al mundial de clubs del Caire l’equip va demostrar l’esperit competitiu que volíem”
L’etapa al Dinamo ha estat molt satisfactòria. Estic orgullós d’una certa consolidació a la Champions
El Barça el veig com sempre, amb jugadors d’un nivell extraordinari i clar candidat a tornar a estar a la final a quatre
Xavi Pascual (Barcelona, 1968) va ser divendres un dels entrenadors premiats en la Festa de l’Handbol Català, celebrada a Esplugues de Llobregat. El tècnic barceloní va aprofitar el parèntesi de competicions de clubs per tornar uns dies a casa, recollir el guardó i atendre L’Esportiu per parlar dels seus tres anys al Dinamo de Bucarest i de la prometedora etapa iniciada a la banqueta del Veszprém, on ja ha conquerit el mundial de clubs al Caire.
Més enllà dels èxits de la selecció espanyola, en la llista d’entrenadors i jugadors premiats en la Festa de l’Handbol Català n’hi ha per títols assolits a Romania, Turquia, Egipte, Polònia, Suïssa, França i Portugal. Déu n’hi do l’empremta de l’handbol català a nivell internacional?
És per estar orgullós tot el que s’està fent des de Catalunya. Moltes vegades es parla de l’handbol espanyol, però no es té en compte de la importància del que es fa des d’aquí. Crec que hi ha molta gent capacitada i ho demostra constantment.
Anem al seu cas. Al juny va tancar una etapa de tres anys al Dinamo de Bucarest. Quina valoració en fa?
Ha estat una etapa molt satisfactòria. M’hi he trobat molt a gust. Hem fet bona feina durant tres anys i crec que hem deixat el Dinamo amb certa consolidació a la Champions. En l’àmbit nacional vam guanyar la lliga i la copa el primer any, la supercopa i la lliga el segon, i els tres títols el tercer, però el més important és el que vam aconseguir a Europa. Després de jugar dues Champions, no ens van donar invitació per a una tercera edició. Crec que ens la mereixíem, però en tot cas vam jugar la lliga europea i vam arribar fins a la fase final, que va suposar tota una fita per a l’handbol romanès.
Sembla que al Dinamo de Bucarest els entrenadors catalans van buscats, amb la presència de David Davis, que li ha pres el relleu en l’handbol, i ara el fitxatge de Roger Grimau en el bàsquet. Hi ha tingut alguna cosa a veure?
Les decisions són de club. Jo al Dinamo sempre els donaré tota la informació i l’opinió que em demanin, i tot el que pugui dir serà bo. David Barrufet, com a director esportiu, és el que pren les decisions, però està clara la meva voluntat perquè el projecte continués i s’ha vist que David Davis, com a entrenador, era una molt bona opció. Em sento orgullosíssim de la feina que estan fent. I també és cert que Roger Grimau va demanar de parlar amb mi per conèixer la meva experiència durant aquests tres anys. Espero que li vagi mot bé i que tingui molta sort.
Va tancar l’etapa del Dinamo després de rebre la trucada de Laszlo Nagy. Sempre s’ha dit que la banqueta del Veszprém era una plaça molt calenta i inestable. Nota aquesta pressió o després de dotze temporades al Barça ja les ha vist de tots colors?
Tots els clubs tenen pressions. Des d’aquí podem pensar que a les banquetes del Barça o del Veszprém tenen molta pressió, però al Dinamo també n’hi havia. Potser a un altre nivell, però també inverteixen els seus diners, el seu esforç i la seva feina per assolir uns objectius. La pressió ja va assumida en el càrrec d’entrenador. La pressió va condicionada al nivell de resultats que tinguis. No es pot guanyar sempre i ja saps que si hi ha mals resultats té moltes més conseqüències en uns equips que en uns altres. La grandesa dels clubs va lligada a això.
Suposo que entre els jugadors que ja havia tingut a les seves ordres (Corrales, Fàbregas, Cindric i Pálmarsson) i el personal en el club i el cos tècnic amb passat blaugrana (Nagy, Toni García i Sterbik) deu fer més fàcil la seva feina.
Per això els hem escollit. Quan t’envoltes de gent que coneix com treballes t’ajuda molt per arrencar un projecte perquè el fet que hi hagi un entrenador nou significa d’entrada que hi haurà una sèrie de mecanismes de funcionament diferents. I el fet que hi hagi jugadors que et coneguin també fa que sigui mes senzill que tothom entengui el que vols. Tot i així sempre es requereix un període d’adaptació tant per al cos tècnic com per als jugadors perquè tots evolucionem i no som el mateix ara que fa quatre o cinc anys enrere. La qüestió és adaptar-nos perquè l’equip tingui el màxim rendiment possible.
Amb el lideratge de grup de la Champions després de la primera volta suposo que el balanç dels primers mesos de competició deu ser molt positiu.
En total en totes les competicions hem jugat divuit partits i només n’hem perdut un i per tant el balanç ha de ser molt positiu. De fet, penso que fins i tot hem tingut massa bons resultats. De totes maneres, crec que no estem encara a un nivell d’handbol que sigui l’adient. Necessitem més treball conjunt i sobretot, després de la lesió d’Elderaa, que Pálmarsson ens ajudi una miqueta.
Capítol a part mereix la victòria en el mundial de clubs. Per al Veszprém era el primer, però vostè ja en suma sis. La festa devia ser grossa.
Per a nosaltres va ser molt important perquè vam veure que l’equip tenia l’esperit competitiu que volíem. Vam superar el Zamalek en la fase de grups, el Barça en les semifinals i el Magdeburg en la final. L’equip va demostrar ganes i competitivitat, però encara ens falta per poder fer un pas endavant. Estic molt satisfet del que va fer l’equip.
Abans del mundial de clubs es queixava de la irregularitat i a vegades la falta de cohesió de l’equip. Hi estan trobant solucions en les últimes setmanes?
Ens continua faltant cohesió perquè quan entres en competició constantment no pots pràcticament entrenar i això requereix automatismes d’entrenament. Com que estàs competint contínuament i la plantilla és curteta doncs no tens prou gent per entrenar. El segon equip del Veszprém no pot aportar ara com ara jugadors per poder entrenar i això fa que els entrenaments moltes vegades siguin limitats quant al nombre de jugadors. Necessitaríem dos o tres jugadors, sobretot joves, que ens poguessin ajudar i això és el que intentarem amb vista al curs vinent.
El seu contracte és per a quatre anys. És evident que l’encàrrec deu ser aconseguir l’anhelada Champions que han estat tants anys perseguint.
Ho intentarem, sens dubte. Hem d’anar a poc a poc perquè les coses no es poden fer tan ràpid. Hem de ser conscients que hem de canviar algunes coses perquè l’equip sigui més competitiu i disposi d’una estructura més sòlida. Tenim jugadors de molta qualitat i crec que tenim un bon equip, però crec que encara ens falta la solidesa que pot tenir un Barça o altres equips que fa més temps que treballen junts.
El Barça és el líder de l’altre grup de la Champions i ja us hi vau enfrontar i vau guanyar en les semifinals del mundial de clubs. Com veu el seu exequip?
Doncs, com sempre, molt forts. Amb jugadors d’un nivell extraordinari, probablement dels millors del món en gairebé totes les posicions i, com cada any, amb moltes possibilitats d’estar a la final a quatre de Colònia i de guanyar la Champions.
Un dels referents del Barça és el porter Emil Nielsen. Jugarà al Veszprém a partir del 2026?
No parlo dels jugadors que no estan al meu equip. Ja ho feia al Barça, ho feia al Dinamo i ho faré sempre. Ja ho saps.
En tot cas, li agradaria tenir-lo?
A mi al meu equip m’agradaria tenir els millors jugadors del món sempre.
Què n’ha de dir, de les paraules d’Enric Masip, que l’acusava de voler desmuntar la plantilla del Barça?
No m’interessa aquesta persona. Depèn de qui, m’és igual el que digui.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimecres,13 novembre 2024