Hegemònics a Europa
Malgrat les retallades, el Barça obté la dotzena Champions a Colònia
El Sabadell arriba al setè cel en una fase final amb accent català, amb el Sant Andreu i el Mataró entre els quatre primers
Malgrat les retallades, el Barça va sortir victoriós del Lanxess Arena de Colònia. El dotzè títol de la Champions d’handbol, el tercer en les quatre últimes temporades, va evidenciar el gen competitiu d’aquesta secció blaugrana i va reforçar el projecte de Carlos Ortega, que va saber bastir un equip guanyador, tot i les lesions i algunes baixes de consideració. En la gran final, el Barça es va imposar a l’Aalborg per un ajustat 30-31 després que Mikkel Hansen enviés al travesser un últim llançament que podria haver forçat la pròrroga. El duel va ser un frec a frec constant, tot i que el Barça va portar majoritàriament la iniciativa. La solidesa defensiva, l’aparició providencial d’Emil Nielsen en el tram final, un catàleg de recursos tàctics més ampli i el lideratge ofensiu de la primera línia francesa, amb Melvyn Richardson (8 gols i MVP de la final), Dika Mem (7) i Timothey N’Guessan (6), van acabar decantant la final cap al bàndol blaugrana. La Champions va tenir un desenllaç especialment emotiu. Dalt del podi, Mem, el capità, va tenir un record per a la seva germana petita de 17 anys, morta un parell de setmanes abans, i no va poder evitar plorar desconsoladament.
També es van viure moments molt intensos el cap de setmana del 20 i 21 d’abril a la piscina de la Nova Escullera del CN Barcelona. L’Astralpool CN Sabadell va arribar al setè cel en la Champions de waterpolo més catalana de la història en una fase final en què el CN Sant Andreu va ocupar el tercer lloc en una actuació històrica i l’Assolim Mataró va completar el quartet de millors equips continentals. En la gran final, l’equip sabadellenc va imposar la seva jerarquia contra l’Olympiacòs (16-10), que va quedar col·lapsat amb un parcial de 7-0 rebut entre el tercer i el quart període. Amb les set Champions al seu palmarès i les cinc supercopes, segellada a Can Llong a l’octubre en vèncer el Plebiscito Pàdua (19-7), el conjunt sabadellenc ja és, amb dotze títols, el club més llorejat del continent. En categoria masculina, el Zodiac CN Barceloneta va quedar a les portes de la final a quatre de la Champions i l’Astralpool Sabadell va ocupar el tercer lloc de l’Euro Cup.
En futbol sala, el Barça va quedar sense premi en perdre la final pel tron europeu contra el Palma (1-5) en un partit de mal record a Yerevan, en què els blaugrana van quedar lluny de la seva millor versió.
En bàsquet, malauradament, el Barça de Roger Grimau no va fer valer el factor pista favorable que s’havia guanyat en la fase regular i va caure contra Olympiacòs en els quarts de final. L’equip grec va fer valer la seva fortalesa en el joc interior i el blaugrana, un habitual en les semifinals, en va quedar fora en el cinquè partit i al Palau. En l’Eurocopa femenina, l’Spar Girona va topar amb el Besitkas en les semifinals, que ja va deixar l’eliminatòria encarrilada en el primer assalt (81-68). En els vuitens de final, el conjunt de Roberto Íñiguez s’havia desfet amb contundència del Cadí la Seu en un enfrontament català històric.
En hoquei sobre patins, el Barça, el rei a Europa, també va caure en els quarts de final a doble partit contra l’Sporting, el posterior campió. El Vila-sana Coop d’Ivars va perdre la final femenina contra el Fraga en la seva segona final consecutiva.
Igualada vibra
En la Europe Cup, la tradició catalana es continua perpetuant amb sis títols consecutius: Lleida (2018, 2019 i 2021), Calafell (2022), Voltregà (2023) i Igualada (2024). L’Igualada Rigat va rememorar èxits del passat 25 anys després derrotant el Sarzana per 1-8 en una semifinal contundent i superant el Follonica (4-2) en la final. Les Comes va ser una festa.
En hoquei sobre herba, el Junior, tercer en l’edició del 2022, es va haver de conformar amb el quart lloc de l’Euro Hockey League femenina, mentre que el Polo va perdre el partit pel cinquè lloc contra el Club de Campo de Madrid (2-4).