El 2024 ha estat l’any. L’any ideal. Difícilment en cap altre any es podrà igualar això. El que més pesa és l’or olímpic, per com hem viscut aquests Jocs, i per tot el que engloba aquest any en què hem jugat tres competicions. Mai a la vida havien coincidit europeu, mundial i Jocs el mateix any i crec que no tornarà a passar mai més. I a tot això, s’hi afegeix haver guanyat la Champions i les supercopes d’Europa i d’Espanya amb el CN Sabadell. És un any en què personalment s’han complert alguns somnis.

En el meu cas ja era la quarta participació olímpica i després d’haver perdut dues finals era el títol que em faltava, el que més desitjava. Per això, el fet de guanyar va ser com tocar el cel i per mi ja no hi ha res comparable amb aquest or olímpic. Diguem, en tot cas, que està al mateix nivell que quan vam guanyar el mundial el 2013, amb tot el xou muntat aquí a Barcelona.

Jo estaria encantada que es fes i que es donés més bombo al waterpolo femení. Pocs equips tenen una trajectòria com la que hem aconseguit aquests anys i crec que es podria fer una bona trama perquè també hi ha moltes coses a poder explicar.

Ho recordo amb molta emoció. Vaig viure les semifinals i la final com si estigués en un estat de xoc. Com si no em cregués el que m’estava passant, el que estàvem vivint, amb tot aquell ambient a la piscina. Mira que he jugat partits a la meva vida i mai havia jugat en un escenari com aquell. La semifinal contra els Països Baixos ja va ser espectacular, amb la seva remuntada, l’empat i després els penals. Vam tenir alts i baixos, i va ser com una muntanya russa d’emocions. I quan vam guanyar l’or contra Austràlia va ser com si estigués flotant. Em va costar, assimilar tot allò.

Sí, i tant. És com sempre. Cada quatre anys hi ha Jocs Olímpics i tots els esports tenim més veu i visibilitat, però mai ens podrem equiparar a l’esport rei, que és el futbol. Agraïm als mitjans que donin valor al que hem aconseguit i seguirem lluitant per deixar aquest esport molt millor que quan nosaltres vam començar. Espero que el meu llegat sigui molt millor del que jo em vaig trobar quan vaig començar perquè aleshores no hi havia res. Ha estat un procés lent i cada cop es parla més d’esport femení i en aquest cas de waterpolo femení.

Em va sobtar perquè no comptava que prengués aquesta decisió, però ho entenc. No hi ha res a dir. Ja ho ha guanyat tot. Deu voler viure altres experiències.

Bastant distant. Ell té la seva manera de pensar, té les seves jugadores, sap el que vol i com ho vol i ja està. S’ha de dir que som jugadores amb molta disciplina, amb molta ambició, i posem molt de treball i esforç en el que creiem.

Va ser una decisió conjunta. Després d’aquest any, necessitava descansar i estar amb la família per tornar amb més ganes i motivació. Ni m’he retirat de la selecció ni m’han fet fora, encara hi ha Maica per a temps. La llista és llarga i així hi ha moltes jugadores joves que podran disposar de minuts.

El 2016, amb el meu germà Víctor, ens va sorgir l’oportunitat de comprar un negoci de perruqueria, amb una part de centre d’estètica, a Sant Cugat del Vallès. Vam obrir aquell saló i a poc a poc hem anat ampliant el negoci. Vam obrir un segon centre a Sabadell, a Volpelleres, el 2021, i aquest mateix any un tercer al centre mateix de la ciutat. He patentat la marca La Salonería i volem fer franquícies per continuar creixent, perquè ja tenim l’estructura molt ben muntada. És un món molt diferent del meu, però també m’agrada molt.

M’agradaria continuar-hi vinculada d’alguna manera perquè el waterpolo m’ha fet i em fa molt feliç. Encara no sé com, però m’agradaria continuar-hi lligada d’alguna manera.

En aquest sentit, es pot dir que soc una afortunada perquè quan vaig començar en el waterpolo no es cobrava res. Vam aconseguir els primers contractes i que el waterpolo femení espanyol es professionalitzés. Es pot dir que em sento pionera en el fet d’haver canviat la història del waterpolo femení aquí. Estic molt orgullosa d’aquest llegat i d’haver participat a obrir aquest camí. Ha estat un canvi difícil i queda molt per fer, però ara no em puc queixar. He lluitat moltíssim i sí, tinc un coixí, però això no vol dir que quan plegui no hauré de fer res més a la vida. M’he preparat i he estudiat [és llicenciada en publicitat i relacions públiques, i té un màster en Dircom] perquè la meva família m’ha conscienciat moltíssim i per no haver de patir quan deixi el waterpolo.

Segurament. Però amb l’experiència aconsegueixes trobar altres motivacions. Amb els canvis generacionals, hi ha noies que aporten altres punts de vista i ho vius tot d’una altra manera. De totes maneres, la meva ambició i competitivitat no me la traurà ningú perquè quan em tiro a la piscina jo sempre vull guanyar. Soc així de cor i de cap. En el dia a dia potser sí que necessito que m’empenyin més les meves companyes i que hi hagi un ambient sa i divertit.

Sí, perquè son jugadores que arriben amb moltes ganes de guanyar la Champions i ens empenyeran cap aquest objectiu. Jo vaig començar abans, però amb la Rita [Kesthelyi] pràcticament hem crescut juntes. Hem coincidit des de fa molts anys en el waterpolo internacional i m’agrada molt compartir equip amb jugadores d’aquest nivell, jugadores que m’aporten, que m’ensenyen i que em fan gaudir del seu waterpolo. Compartir aquests moments és un goig i m’ajuda a venir a entrenar-me cada dia i a veure què aprenem les unes de les altres.

Molts anys es diu el mateix, però al final no són els noms, perquè si l’equip no està format, oblida’t d’aconseguir títols. Les estrelles també es poden estavellar. Vam començar la temporada amb molt pocs entrenaments previs, en què pràcticament no ens coneixíem, però ara ja estem molt millor, ja sabem a què juguem i és tot molt més fàcil. Hi ha altres equips amb molt de talent i amb moltes ganes de guanyar-nos, i haurem d’estar concentrades al cent per cent.

Estic superfeliç perquè la Judith és una de les meves millors amigues. Estic molt contenta per ella i amb ganes que arribi. Penso que s’hauria de normalitzar molt més. Som dones, som esportistes i podem ser mares, evidentment, i això s’ha de respectar i que se senti acompanyada. Des del club s’ha tractat molt bé.

De moment, tinc contracte fins al 2026. Amb l’edat que tinc, ara la recuperació costa molt més que abans. Es nota molt. Els Jocs de Los Angeles, per exemple, els veig superlluny. Com a esportista, és molt difícil de dir si hi arribaré o no. Més que any a any, es pot dir que gairebé vaig dia a dia, gaudint dels partits, i d’alguns moments dels entrenaments.

I tant! Guanyar la vuitena Champions seria una fita llegendària perquè igualaríem l’Orizzonte Catània, el club que més en té. Per a mi i per al club seria un orgull i un altre rècord a nivell personal. Seria molt especial. Juguem per assolir aquests reptes i objectius. Disposem d’una plantilla amb ganes i talent, i amb jugadores que també mereixen guanyar una Champions. Si han vingut aquí i la volen, doncs tant de bo la puguin guanyar. Després, al juliol, tindrem el mundial de Singapur amb la selecció.

Sí, tenia la data agafada des del 2023 i va ser el 20 d’octubre, el cap de setmana després de la supercopa d’Europa. Va ser la cirereta. El 2024 ha estat meravellós, serà difícil d’igualar, però espero que el 2025 també em porti cosetes. Potser em toca la loteria [riu].