Crisi europea a les seccions
Poliesportiu. Les retallades i les males dinàmiques encara reversibles estan fent estralls en el bàsquet, el futbol sala i l’hoquei sobre patins del Barça, mentre que l’handbol se n’ha salvat
Tret de l’handbol, que ha fet els deures i és líder del grup B de la Champions, en la qual, a més, defensa el títol que va conquerir superant les baixes de jugadors del nivell de Luka Cindric i Ludovic Fàbregas, la fotografia europea de les seccions professionals del Barça és de les més borroses dels últims anys, per no dir la pitjor. El desenfocament sorgeix arran de les retallades i de les males dinàmiques en entorns cada vegada més competitius. De fet, no es recordava un desgavell continental de tal magnitud en una arrencada d’any, agreujat amb el fet que el futbol sala, vigent subcampió europeu, ja no es va ni classificar per a la Champions per seva posició en l’última lliga perquè va caure en les semifinals contra el sorprenent campió, el Cartagena.
Falta caràcter i defensa
El Barça de bàsquet és ni més ni menys que onzè amb 9-9 en l’Eurolliga quan fa tan sols algunes setmanes era líder, un descens simptomàtic provocat per set derrotes en els últims nou partits en els quals ha rebut 88,5 punts de mitjana. En les nou primeres jornades havia guanyat set partits, encaixant 80,5 punts. El cotó no enganya. Ara fa un any, amb Roger Grimau a la banqueta, ja va passar per una crisi similar, però de menor magnitud. Enguany en la lliga també ha encaixat un bon grapat de derrotes –8è amb un pobre 7-6– i lluita fins i tot per entrar en la copa, classificació que se li hauria de donar per suposada per tradició i plantilla. Amb un Palau vulnerable on ha perdut tres dels últims quatre partits, ara mateix, no estaria ni en zona de play-off ni de play-in. Queden molts partits, però l’equip ha de fer un pas endavant. Sobretot en els finals de partits ajustats que se li esmunyen. Per definició, l’Eurolliga actual és una competició de finals ajustats amb un nivell altíssim. L’any passat, quan tot semblava un desastre i la marxa de Niko Mirotic i Saras Jaskevicius era encara recent, l’equip de Roger Grimau tenia uns números força millors que ara. Va tancar l’any tercer en l’Eurolliga amb 11-6 i tercer també en l’ACB amb 10-6. Llavors, semblava que el món s’acabava. No té mal equip, el Barça, però és tou en el joc interior i Jan Vesely està massa sol. Willy Hernangómez ha decebut i Yousoupha Fall (2,21m) és una ombra del poder d’intimidació que se li pressuposava. La lesió del prometedor Chimezie Metu ha agreujat la situació.
No va sobre rodes
El Barça d’hoquei sobre patins, quan s’han jugat quatre dels deu partits de la fase regular de la lliga europea, és cinquè amb 1-1-2 i només es classifiquen els quatre primers. El 3-3 al Palau contra el Barcelos i les derrotes a les pistes del Reus Virginias i del Porto han encès les alarmes. El Barça, que és líder indiscutible en l’OK Lliga amb un contundent 11/11, té molt de temps per redreçar la situació, però no arribar als quarts seria un autèntic fracàs i haurà d’afinar. Tant els dos equips portuguesos, el Porto i el Barcelos, com els altres dos catalans, el Noia el Reus, son ossos durs de rosegar. El Saint-Omer francès és la ventafocs del grup. L’avantatge del barça és que encara han de rebre al Palau el Porto, el Noia i el Reus, tot i que el 6-2 en contra a Portugal serà difícil d’eixugar si al final de la lliga regular li calgués aquest average particular. En aquesta secció, és evident que la marxa del geni Pau Bargalló i del rematador portuguès João Rodrigues al Benfica és simptomàtica en un esport en què, tota la vida, jugar al Barça havia estat el somni de qualsevol jugador.
