El Barça va ampliar el seu domini a Lanzarote amb la segona copa d’Espanya, la vintena si es té en compte que aquesta competició va prendre el relleu, l’any passat, de l’antiga copa Asobal. L’equip blaugrana va certificar el catorzè títol consecutiu contra un Torrelavega molt combatiu, que, tot i cedir en el primer acte (19-14), va vendre molt cara la derrota fins al final. Gonzalo Pérez de Vargas, amb 11 aturades, Melvyn Richardson, amb 10 gols, i Dika Mem (7) i Timothey N’Guessan (4), escollit jugador més valuós, van ser alguns dels noms propis de la final. La nota negativa del partit va ser la revinclada al turmell esquerre del bordilenc Petar Cikusa, que avui sabrà l’abast real de la lesió.

Després d’uns primers minuts equilibrats, el Barça va prendre el comandament amb gols en transició i amb les canonades de la tripleta francesa –N’Guessan, Mem i Richardson–, aprofitant les escletxes obertes per Luis Frade en la rereguarda rival. Les aturades de Gonzalo, 8 en la primera meitat, impulsaven l’embranzida blaugrana fins al 16-9. El Torrelavega va poder aturar momentàniament el cop gràcies a una defensa 5-1, amb un parcial de 0-4 (16-13). El Barça, però, arribava a l’equador amb el partit encarrilat amb una acció final de molt mèrit, de visió de joc i habilitat, d’Aleix Gómez (19-14).

En la segona meitat, van entrar a la pista el porter Emil Nielsen i els extrems Blaz Janc i Hampus Wanne. Després d’un intercanvi inicial de gols, el Torrelavega, que mantenia la defensa 5-1, va aprofitar un parell de pèrdues blaugrana per anotar un altre parcial de 0-4 i retallar diferències amb gols fàcils de contraatac (24-22). El temps mort de Carlos Ortega era obligat (38’). El Barça, amb un Richardson infal·lible des dels 7 metres, va redreçar el rumb i sense forçar la màquina va frenar la remuntada cantàbrica. Gonzalo, això sí, va haver de tornar a la pista per assegurar el triomf en un partit que es va escalfar en el darrer tram, amb diverses exclusions i targetes vermelles per a Juancho Fernández (51’) i Hampus Wanne (58’). Els últims compassos del duel, Petar Cikusa es va torçar el turmell i va haver d’abandonar la pista en braços dels seus companys.