Adeu a Toni Anguera, un dels referents del muntanyisme català

El reco­ne­gut fotògraf i excur­si­o­nista de Gurb Toni Anguera i Puig (Vic, 1946) va morir dimarts als 78 anys per culpa d’un càncer, segons ha con­fir­mat la FEEC, enti­tat que li va lliu­rar el 2004 el seu màxim guardó, l’ense­nya d’or, per la seva tasca com a pre­si­dent a la Unió Excur­si­o­nista de Vic, per la seva impa­ga­ble feina al cap­da­vant d’una de les cur­ses de mun­ta­nya de referència del país, l’Olla de Núria, i d’altres esde­ve­ni­ments de gran tra­dició, com la Marxa dels Viga­tans.

Cone­gut com el Xato pels seus amics, també va ser un mili­tant inde­pen­den­tista de pedra picada. Va defen­sar sem­pre en pri­mera línia la cul­tura i la llen­gua del país i va llui­tar per la lli­ber­tat des de dife­rents orga­nit­za­ci­ons. Òmnium Cul­tu­ral el va reconèixer el 2022 pel seu acti­visme incan­sa­ble. També va for­mar part del Comitè de Defensa de la República de Vic i va estar en pri­mera línia durant el referèndum de l’1 d’octu­bre.

La FEEC ha recor­dat la figura d’Anguera en una emo­tiva nota de comiat: “Atent, com­promès, amic, com­ba­tiu i una d’aque­lles per­so­nes que s’han fet esti­mar pet tots i tot­hom, ens ha dei­xat víctima d’un càncer que com ell mateix expli­cava ‘li feia una mica la guitza els últims anys’”. Entre les seves múlti­ples acti­vi­tats va fer d’ins­truc­tor d’esquí, esca­lada i alpi­nisme. La mun­ta­nya, sobre­tot els Piri­neus, era la seva vida.

El seu nom que­darà sem­pre més vin­cu­lat a la foto­gra­fia però sobre­tot a la mun­ta­nya de Núria: “Tas­ta­o­llets d’aquells que sem­pre estava actiu en mil i un fronts i incom­bus­ti­ble en les mil i una acti­vi­tats on par­ti­ci­pava, el seu lle­gat serà sem­pre el de l’estima que va mos­trar cap a l’excur­si­o­nisme i el país.”

En el lliu­ra­ment de l’ense­nya d’or de la FEEC, va aca­bar el seu dis­curs amb un mis­satge que va posar dem­peus les 300 per­so­nes que omplien l’audi­tori: “Cata­lu­nya ens neces­sita, enda­vant les atxes, cami­nem, cami­nem i no parem..”

Fins al final va con­ta­giar amb la seva acti­tud vital i el seu entu­si­asme tots aquells que l’envol­ta­ven. En l’àmbit pro­fes­si­o­nal va ser un reco­ne­gut fotògraf sobre­tot a la comarca. Tenia la botiga en un car­rer cèntric de Vic i va fer milers de repor­tat­ges de casa­ments de pare­lles de la vila.

També va tre­ba­llar com a fotògraf ofi­cial de Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat al cre­ma­llera i l’estació de Núria, pro­ba­ble­ment el seu indret pre­fe­rit. Gurb, el poble on vivia, li farà un últim home­natge popu­lar aquest dis­sabte a les 4 de la tarda.

Un dels seus amics era el també fotògraf i excur­si­o­nista Lluís Bru­net, que des­taca que Anguera va ser una per­sona que ho vivia tot i sobre­tot que sabia expres­sar els seus sen­ti­ments de forma molt emo­tiva. “Era amic de tot­hom i tot­hom se l’esti­mava. Es va impli­car en totes les grans llui­tes de país i va ser un líder de l’excur­si­o­nisme, sobre­tot a la plana de Vic. Encara el dia de Nadal , quan ja no es tro­bava bé, va pujar a la Creu de Gurb. Se’l tro­barà a fal­tar per la passió amb la qual defen­sava el país, la cul­tura i la gent.” “

Des de fa anys no faig mun­ta­nya com feia ell però ens unia sobre­tot l’estima i tre­ball per als Països Cata­lans dels que també forma part la mun­ta­nya”, recorda Bru­net.