El reconegut fotògraf i excursionista de Gurb Toni Anguera i Puig (Vic, 1946) va morir dimarts als 78 anys per culpa d’un càncer, segons ha confirmat la FEEC, entitat que li va lliurar el 2004 el seu màxim guardó, l’ensenya d’or, per la seva tasca com a president a la Unió Excursionista de Vic, per la seva impagable feina al capdavant d’una de les curses de muntanya de referència del país, l’Olla de Núria, i d’altres esdeveniments de gran tradició, com la Marxa dels Vigatans.

Conegut com el Xato pels seus amics, també va ser un militant independentista de pedra picada. Va defensar sempre en primera línia la cultura i la llengua del país i va lluitar per la llibertat des de diferents organitzacions. Òmnium Cultural el va reconèixer el 2022 pel seu activisme incansable. També va formar part del Comitè de Defensa de la República de Vic i va estar en primera línia durant el referèndum de l’1 d’octubre.

La FEEC ha recordat la figura d’Anguera en una emotiva nota de comiat: “Atent, compromès, amic, combatiu i una d’aquelles persones que s’han fet estimar pet tots i tothom, ens ha deixat víctima d’un càncer que com ell mateix explicava ‘li feia una mica la guitza els últims anys’”. Entre les seves múltiples activitats va fer d’instructor d’esquí, escalada i alpinisme. La muntanya, sobretot els Pirineus, era la seva vida.

El seu nom quedarà sempre més vinculat a la fotografia però sobretot a la muntanya de Núria: “Tastaollets d’aquells que sempre estava actiu en mil i un fronts i incombustible en les mil i una activitats on participava, el seu llegat serà sempre el de l’estima que va mostrar cap a l’excursionisme i el país.”

En el lliurament de l’ensenya d’or de la FEEC, va acabar el seu discurs amb un missatge que va posar dempeus les 300 persones que omplien l’auditori: “Catalunya ens necessita, endavant les atxes, caminem, caminem i no parem..”

Fins al final va contagiar amb la seva actitud vital i el seu entusiasme tots aquells que l’envoltaven. En l’àmbit professional va ser un reconegut fotògraf sobretot a la comarca. Tenia la botiga en un carrer cèntric de Vic i va fer milers de reportatges de casaments de parelles de la vila.

També va treballar com a fotògraf oficial de Ferrocarrils de la Generalitat al cremallera i l’estació de Núria, probablement el seu indret preferit. Gurb, el poble on vivia, li farà un últim homenatge popular aquest dissabte a les 4 de la tarda.

Un dels seus amics era el també fotògraf i excursionista Lluís Brunet, que destaca que Anguera va ser una persona que ho vivia tot i sobretot que sabia expressar els seus sentiments de forma molt emotiva. “Era amic de tothom i tothom se l’estimava. Es va implicar en totes les grans lluites de país i va ser un líder de l’excursionisme, sobretot a la plana de Vic. Encara el dia de Nadal , quan ja no es trobava bé, va pujar a la Creu de Gurb. Se’l trobarà a faltar per la passió amb la qual defensava el país, la cultura i la gent.” “

Des de fa anys no faig muntanya com feia ell però ens unia sobretot l’estima i treball per als Països Catalans dels que també forma part la muntanya”, recorda Brunet.