Adrià Alfonso
Atleta
“Vaig començar a practicar atletisme després de la covid”
“Fins a cadet jugava a futbol a la Damm i no em vaig començar a interessar per l’atletisme fins després del confinament”
“Per culpa de les lesions en les temporades a l’aire lliure encara no he pogut ratificar els resultats de la pista coberta”
El meu referent és Pol Retamal, el millor velocista català de la història en 200 m. Em fixo en ell perquè és força humil, sempre m’ha tractat molt bé i m’agrada la seva manera de córrer. La meva aspiració és poder arribar a fer les seves marques
Adrià Alfonso (Barcelona, 2002) ha estat un dels noms propis del campionat d’Espanya en pista curta disputat al centre esportiu municipal de Gallur, a Madrid, on va certificar el seu tercer títol consecutiu en 200 m i a més va establir una nova plusmarca estatal amb 20.65. El velocista del Playas de Castelló, format al Canaletes-Sant Martí, va rebaixar en 3 centèsimes el registre d’Óscar Husillos (20.68), tota una institució en la velocitat espanyola, vigent des del 2018. Futbolista de la Damm fins a la categoria cadet, Alfonso es va interessar per l’atletisme després del confinament per la covid, tot just fa quatre temporades. Des d’aleshores la seva progressió ha estat meteòrica. Amb els 20.65 de diumenge, el velocista barceloní es col·loca en el tercer lloc del rànquing europeu indoor de l’any i té com a pròxim objectiu traslladar tot aquest potencial a la campanya lliure, que en el cursos anteriors ha estat alterada per algunes lesions.
A Madrid, d’una tacada, va rebaixar en 25 centèsimes la seva marca ‘indoor’, de 20.90 a 20.65. S’esperava aquesta millora?
Pensava que podia fer al voltant de 20.80 o 20.70 llargs, però no tanta millora. En les eliminatòries les sensacions ja havien estat molt bones perquè bàsicament forçava en els primers cent metres i després m’havia dosificat pensant en la final. Em faltava veure com respondria en la segona meitat de la cursa i amb aquest esforç extra hem arribat fins aquí.
Sense Andoni Calbano, el seu gran rival, al carrer 5, es podia pensar que potser es relaxaria, però va ser totalment al contrari.
En principi era un handicap perquè no tenia cap referència i era com competir sol. El fet de córrer al carrer 6, però, em va permetre focalitzar-me només en mi i segurament vaig tenir una millor economia de la cursa i vaig fer-ho de manera més intel·ligent. No vaig forçar excessivament en el primer tram i això em va permetre estar molt més viu en els últims metres.
Ja dona per tancada la campanya ‘indoor’?
Sí, és una llàstima, però com que els 200 m no formen part del programa dels campionats internacionals en pista curta, no tenim cap més objectiu, així que donarem la campanya hivernal per tancada. Descansarem cinc o sis dies i després, a tornar a carregar, a agafar quilos al gimnàs, i a enfocar-nos de cara a la temporada a l’aire lliure.
Amb els 20.65 rebaixa els 20.79 que tenia com a plusmarca a l’aire lliure. De set vegades que ha baixat dels 21 segons, cinc ha estat en pista coberta. Com s’explica que fins ara tingui millor marca i ofereixi millor rendiment en pista coberta que a l’aire lliure?
De fet tampoc porto tants anys competint en atletisme perquè vaig començar després de la covid. Porto tres temporades a l’aire lliure. Vaig començar tard, però a la primera temporada ja em va anar molt bé perquè vaig fer 20.79 per sorpresa. Després, però, he tingut problemes de lesions; a l’esquena i l’any passat als genolls, i als isquiotibials, que m’han impedit d’entrenar-me com hauria volgut. Ara començarem a preparar la temporada a l’aire lliure amb més calma, sense forçar excessivament, per aprofitar el treball hivernal i millorar en el que es pugui.
Pot ser que amb la seva constitució també s’adapti millor a les corbes de la pista coberta?
Sí, segur que també hi influeix, perquè no soc ni dels més alts ni dels més pesats [1,75 m i 70 kg], que pateixen molt més en els peralts de les corbes. També corro més per freqüència i això també em beneficia més a mi que d’altres que potser tenen una gambada més ampla.
Em deia que va començar tard a competir en atletisme. Havia practicat algun altre esport abans?
Sí, des de benjamí fins a cadet vaig jugar a futbol a la Damm. Jugava de lateral, de carriler. Vaig fer el canvi físic bastant tard. En certa manera, em van convidar a sortir de la Damm. Després vaig jugar en algun altre equip fins que el futbol em va deixar d’interessar. I després de la covid, quan ens van començar a deixar a sortir del confinament, em vaig interessar per l’atletisme. Vaig començar en un grup d’aquests multidicisplinars i al final només hi anava els dies que tocava la velocitat, i aquí em vaig quedar. Des d’aleshores que estic al grup de velocitat del Canaletes, entrenant-me amb en Sergio Acero, a les pistes de la Mar Bella.
El fet que hagi començat tan tard en l’atletisme, pensa que l’ha perjudicat o el beneficia perquè té més marge de millora?
Penso que, tot i haver tingut lesions, estic bastant més fresc muscularment que altres que porten molts més anys. Tinc molt marge de millora muscular i de treball en el gimnàs. El fet de portar menys temps també fa que tingui moltes més ganes i il·lusió. A vegades en Sergio pràcticament m’ha de tancar les portes de les pistes perquè em voldria entrenar tothora. Tinc la il·lusió d’un nen.
Té antecedents familiars que hagin practicat atletisme?
El meu pare ha fet més de 30 maratons i, tot i ser popular, té una marca de 2h42. Porta tota la vida corrent. De fet, vaig començar en el club on ell estava, el Canaletes-Sant Martí.
Quins son els seus referents en atletisme?
En Pol Retamal, que és el millor velocista català de la història en 200 m. Em fixo en ell perquè és força humil, sempre m’ha tractat molt bé i m’agrada la seva manera de córrer. La meva aspiració és poder arribar a fer les seves marques.
Veu factible córrer en 20.28, que és el rècord català de Retamal?
Ara ho veig lluny, però d’aquí a uns anys, a veure. Tinc 22 anys i sembla que fins als 27 o 28 no arribes al teu màxim potencial.
Quin seria l’equivalent del 20.65 a l’aire lliure?
Matemàticament, el que diu la taula de punts és que equivalen a 20.21, però com que en el meu cas em va millor la pista coberta, no veig que ara estigui per córrer en aquestes marques a l’aire lliure. En tot cas, el que m’agradaria és baixar d’aquests 20.65 en els pròxims mesos. A partir d’aquí, ja es veurà.
Quins son els reptes del 2025?
Pensant en gran, et diria que classificar-me per al mundial de Tòquio, però es necessiten molts punts i la marca de 20.30 també és molt exigent. L’objectiu més realista seria, per exemple, entrar en la selecció per a l’europeu per equips de Madrid, tant en els 200 m com en el relleu.
I a llarg termini?
Com tothom, doncs, poder ser en els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028 i abans poder anar a d’altres campionats europeus i mundials. Pas a pas.
Compagina l’atletisme amb els estudis?
Sí, estic acabant enginyeria informàtica a la UB. Només em queda el treball de fi de grau. Personalment, prefereixo compaginar l’atletisme amb d’altres coses. Penso que així rendeixo millor.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.