“En l’esport és fonamental ser feliç i sentir-se a gust”

La tor­nada està anant bé. Física­ment, em trobo bé, vaig recu­pe­rar-me bas­tant ràpid del part, però evi­dent­ment la logística can­via i tot es com­plica una mica. Neces­sito el suport d’en Jordi, el meu marit i entre­na­dor, perquè es faci càrrec del nen. En la ves­sant pura­ment espor­tiva estic gau­dint molt, però neces­sito ajuda per poder orga­nit­zar-me amb el petit.

Sí. La meva visió ha can­viat. I més ara que encara és tan petit. Tota la meva atenció és per a ell, la com­pe­tició ha pas­sat a un segon pla, m’ho passo molt bé i gau­deixo molt men­tre com­pe­teixo, però el pri­mer que faig sem­pre que acabo de córrer és bus­car-los per veure si el meu fill neces­si­tar mamar o si tots dos estan bé.

Va ser un moment molt impor­tant en la meva car­rera. Vaig inten­tar acon­se­guir el rècord dues o tres vega­des ante­ri­or­ment; la pri­mera vegada va ser més com­pli­cada, però a poc a poc m’ho vaig anar cre­ient i vaig veure que real­ment era fac­ti­ble. Feia 27 anys que ningú havia pogut millo­rar el rècord, per a mi era una fita molt impor­tant i n’estic molt orgu­llosa, i més encara tenint en compte totes les grans atle­tes que han pas­sat per aquesta marató i ho han inten­tat. Va ser un moment màgic i vaig estar envol­tada de tota la gent que em fa cos­tat i em dona suport.

Espero que encara hagi d’arri­bar. És per això que segueixo entre­nant dia a dia, per acon­se­guir la meva millor versió. Lògica­ment no estic en el meu millor moment, no estic al nivell que estava abans de l’embaràs, però he recu­pe­rat bas­tant. Estic cen­trada a recu­pe­rar el meu estat de forma i millo­rar les meves mar­ques, però amb tran­quil·litat i sense pressa.

Crec que encara hi ha molt camí per fer. Hi ha molt pocs estu­dis que indi­quin com entre­nar o com no entre­nar men­tre estàs emba­ras­sada; en gene­ral hi ha molt pocs estu­dis dedi­cats a la dona espor­tista, i encara menys en una etapa tan impor­tant com és la mater­ni­tat. Has de ser tu qui bus­qui quins són els millors mètodes per entre­nar i bus­car la gent ade­quada perquè puguin aju­dar-te, tant abans del part com després. Les nor­ma­ti­ves dels cam­pi­o­nats tam­poc estan pen­sa­des per a les dones que han sigut mares recent­ment.

En l’atle­tisme aques­tes diferències trobo que són més reduïdes. En la soci­e­tat en gene­ral hi ha diferències entre homes i dones, igual que en l’àmbit espor­tiu, però crec que l’atle­tisme és un esport bas­tant igua­li­tari, hi ha con­flic­tes, però no tants. El con­flicte més gran jo diria que és la reper­cussió dels resul­tats en la premsa, sem­pre es des­taca més el campió que la cam­pi­ona. El fet de ser mare evi­dent­ment afecta més les dones que els homes, però vivint l’experiència en pri­mera per­sona sí que m’he ado­nat que en aquest àmbit encara queda molta feina per fer.

S’està inten­tant que tant els homes com les dones tin­guin exac­ta­ment les matei­xes con­di­ci­ons i que es pugui equi­pa­rar la cate­go­ria feme­nina i la mas­cu­lina en l’àmbit d’igual­tat i equi­tat, però com he dit abans, penso que, per sort, aques­tes diferències no són tan acu­sa­des en l’atle­tisme com en altres esports.

No sabíem com em recu­pe­ra­ria després del part i no vam mar­car-nos cap objec­tiu impor­tant de manera imme­di­ata, sim­ple­ment dedi­car aquest any a tor­nar al meu estat de forma ante­rior, sense pres­ses. El més impor­tant per a mi és el petit i a poc a poc tor­naré als meus hàbits, als meus entre­na­ments i a les meves ruti­nes. Però no vam posar cap objec­tiu a asso­lir, vaig bus­cant cur­ses en les quals poder par­ti­ci­par per poder aga­far ritme i tor­nar al meu nivell. Quan em senti del tot bé i les con­di­ci­ons siguin les ade­qua­des començaré a posar-me metes i objec­tius per asso­lir, però no és el moment encara.

Per a mi és fona­men­tal. Jo sola no hau­ria pogut arri­bar enlloc. Des del meu entre­na­dor fins a tot l’equip que m’envolta, són els que em donen les pau­tes necessàries. El meu home i jo no tenim conei­xe­ments en nutrició o medi­cina; per tant, neces­si­tem envol­tar-nos d’un equip que en sàpiga i ens pugui aju­dar. M’he envol­tat de per­so­nes que m’aju­den molt, que con­fien molt en mi, inclús més que jo mateixa, i em sento molt esti­mada i amb molt de suport. Gràcies a ells em sento amb con­fiança, i això fa que els resul­tats arri­bin. En l’esport és molt impor­tant ser feliç i estar a gust, i jo estic en les millors mans.

Jo per­so­nal­ment no tinc dins el meu equip la figura d’un psicòleg espor­tiu. En un cert moment vaig estar plan­te­jant el fet d’incor­po­rar-la, però final­ment no es va donar el cas. No tinc un psicòleg, però sí que tinc un entorn molt sa que em dona moltíssim suport i que fa que jo em senti segura durant els entre­na­ments. Ser conei­xe­dora de quins són els motius pels quals jo corro em fa sen­tir tran­quil·la i en pau, i això em fun­ci­ona. La salut men­tal en l’esport és clau i molt impor­tant. Quan tens moments de ner­vis o estrès és quan els resul­tats no sur­ten, és vital estar tran­quil, tenir con­fiança i gau­dir del que fas. Si algun dia ho neces­sités, no dub­ta­ria a incor­po­rar un psicòleg espor­tiu al meu equip.