Atletisme

Dona i esport

Desetiquetant ‘la Sagi’

Anna Maria Martínez Sagi, impulsora de l’esport femení als anys trenta, és una de les cares més conegudes del Club Femení i d’Esports de Barcelona

Fundat el 1928, volia fer accessible la pràctica esportiva a les dones de classes populars

Vint-i-cinc anys després de la seva mort, es vindica com un referent que va obrir molts camins

Les pioneres eren moltes més: Maria Morros, Anna M. Tugas, Dolors Castelltort, Montserrat Guasch, Carme Sugrañes, Roser Raventós, Joaquima Andreu...

Pio­nera. És l’adjec­tiu, l’eti­queta, amb què se sol acom­pa­nyar el nom d’Anna Maria Martínez Sagi (Bar­ce­lona, 1907 - Sant­pe­dor, 2000). Un adjec­tiu i una foto­gra­fia, icònica, presa a l’estadi de Montjuïc com a cam­pi­ona de jave­lina i que serà por­tada a la premsa. Pot­ser per això, la foto­gra­fia ha per­du­rat en la memòria com a refe­rent, perquè con­ver­teix la seva pro­ta­go­nista, Anna Maria Martínez Sagi, la Sagi, en un símbol i en un reclam. I perquè, a més d’atleta, exer­cia de peri­o­dista des­ta­cada a la premsa dels anys trenta –va escriure al diari La Ram­bla i a la revista gràfica Crónica–. I a més escri­via poe­sia, una anto­lo­gia que serà llo­ada pels crítics madri­lenys. I també tenia ànima d’artista i en va voler apren­dre, amb els pin­zells, a la Llotja. I també retra­tava amb la càmera fotogràfica com­po­si­ci­ons artísti­ques que van ser pre­mi­a­des en un con­curs que va orga­nit­zar el Club Femení i d’Esports de Bar­ce­lona, del qual la Sagi era mem­bre i una de les figu­res relle­vants, més cone­gu­des, pro­pa­gant l’ide­ari de l’enti­tat. Creat el 1928, estava vin­cu­lat al pro­gres­sisme del con­text històric, d’una República en què la pràctica espor­tiva empo­dera les dones. La Sagi era mol­tes dones o la nova fémina que pro­pul­sa­ven els anys trenta: femi­nista, repu­bli­cana... I va aca­bar sent exi­li­ada i una super­vi­vent. Vint-i-cinc anys després de la seva mort, es manté un refe­rent com a dona que va obrir molts camins a les dones, entre els quals sobre­surt l’espor­tiu.

Divul­ga­dora de la cul­tura física

La Sagi és una de les pio­ne­res de l’esport femení a Cata­lu­nya, prac­ti­cant i divul­ga­dora del que es coneix com a “cul­tura física”. Com a arti­cu­lista, apro­fi­tarà l’alta­veu que li atorga la premsa per difon­dre els bene­fi­cis de l’esport entre les dones i, alhora, d’un estil de vida salu­da­ble. Però l’esport als anys trenta també és sinònim de moder­ni­tat. Són anys en què la pràctica espor­tiva feme­nina és tes­ti­mo­nial, vin­cu­lada a les noies bur­ge­ses i aristòcra­tes dels clubs de ten­nis i de les hípiques. Amb la República, l’esport femení es popu­la­ritza gràcies, també, a la tasca que fa el Club Femení i d’Esports de Bar­ce­lona.

El Femení repre­senta una nove­tat a la Bar­ce­lona dels anys trenta: una enti­tat espor­tiva, amb consciència de gènere, exclu­si­va­ment feme­nina i amb una àmplia pro­posta cul­tu­ral. No només tenia una pis­cina coberta, sinó també una bibli­o­teca per a les sòcies: cul­ti­var l’anima i el cos. El Femení tenia com a filo­so­fia que l’esport fos asse­qui­ble i acces­si­ble a les dones de les clas­ses soci­als popu­lars: des de mes­tres, fins a modis­tes, mecanògra­fes, obre­res... La quota era de tres pes­se­tes men­su­als, una afi­li­ació modesta perquè volia ser una enti­tat oberta. Una de les seves fun­da­do­res, la peda­goga Enri­queta Sèculi, així ho escriu en diver­sos arti­cles a la premsa. La Sagi va tenir un paper des­ta­cat en el Femení, lide­rant dis­ci­pli­nes com ara el bàsquet i l’atle­tisme, i era una de les cares visi­bles, no només com a espor­tista, sinó fent xer­ra­des arreu del país enco­ma­nant l’espe­rit i l’ide­ari del Femení. L’etapa d’esplen­dor del Femení va ser entre els anys 1929 i 1933.

La d’obli­dada no és una eti­queta par­ti­cu­lar de la Sagi. Ella és la pri­mera de mol­tes dones repu­bli­ca­nes que vam obli­dar. És impor­tant rei­vin­di­car-la des de molts aspec­tes, des de les mol­tes eti­que­tes, no només la de cam­pi­ona de jave­lina o la de pri­mera dona direc­tiva del Barça. També és cone­gut el seu ves­sant més cre­a­tiu com a peri­o­dista, poeta i fins i tot foto­pe­ri­o­dista durant la guerra. Però sobre­tot avui cal recor­dar els seus arti­cles en què divul­gava l’esport com a eina per enfor­tir les dones. En una con­ferència que fa a Vila­franca del Penedès davant l’Agru­pació de Cul­tura de la Dona, el 25 de maig del 1930, diu el següent: “Podeu cosir, i plan­xar, i cui­nar, i escriure... i podeu fer esport. Podeu saber bro­dar per­fec­ta­ment un llençol i que us surti bro­dada una jugada amb la raqueta.”

La foto icònica de la Sagi no és l’única. N’hi ha d’altres que demos­tren que les pio­ne­res eren mol­tes més: Anna Tugas (1911-2015), que era bro­da­dora de pro­fessió, va excel·lir en el llançament de pesos, i Aminda Valls (1906-1960), sal­tant tan­ques. I la neda­dora Carme Sori­ano (1917-1996), que, amb la seva ger­mana Enri­queta (1920-1983), va lide­rar la natació cata­lana feme­nina del Club Natació Bar­ce­lona. En atle­tisme, van des­ta­car les ger­ma­nes Rosa, Maria Dolors i Mercè Cas­tell­tort, Carme Sugrañes, Maria Mor­ros, Mont­ser­rat Guasch, Anna Tugas, Joa­quima Andreu i Roser Raventós i Mar­got Molas.

‘Una dona, moltes vides’
Publicacions de la Generalitat amplia la col·lecció Persones Il·lustres amb ‘Una dona, moltes vides’, la biografia d’Anna Maria Martínez, ‘la Sagi’, en la qual es repassa la trajectòria vital de qui va ser atleta, poeta, feminista, republicana, periodista, exiliada i una supervivent.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.