Dona i esport
Desetiquetant ‘la Sagi’
Anna Maria Martínez Sagi, impulsora de l’esport femení als anys trenta, és una de les cares més conegudes del Club Femení i d’Esports de Barcelona
Fundat el 1928, volia fer accessible la pràctica esportiva a les dones de classes populars
Vint-i-cinc anys després de la seva mort, es vindica com un referent que va obrir molts camins
-
Desetiquetant ‘la Sagi’. -
La foto icònica del llançament de javelina i, al costat, un partit de bàsquet del Femení ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. BERT I CLARET (FOTOPERIODISTES) ANC1-64-N-5700 / ANC1-64-N-6525. -
La foto icònica del llançament de javelina i, al costat, un partit de bàsquet del Femení ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. BERT I CLARET (FOTOPERIODISTES) ANC1-64-N-5700 / ANC1-64-N-6525.
Pionera. És l’adjectiu, l’etiqueta, amb què se sol acompanyar el nom d’Anna Maria Martínez Sagi (Barcelona, 1907 - Santpedor, 2000). Un adjectiu i una fotografia, icònica, presa a l’estadi de Montjuïc com a campiona de javelina i que serà portada a la premsa. Potser per això, la fotografia ha perdurat en la memòria com a referent, perquè converteix la seva protagonista, Anna Maria Martínez Sagi, la Sagi, en un símbol i en un reclam. I perquè, a més d’atleta, exercia de periodista destacada a la premsa dels anys trenta –va escriure al diari La Rambla i a la revista gràfica Crónica–. I a més escrivia poesia, una antologia que serà lloada pels crítics madrilenys. I també tenia ànima d’artista i en va voler aprendre, amb els pinzells, a la Llotja. I també retratava amb la càmera fotogràfica composicions artístiques que van ser premiades en un concurs que va organitzar el Club Femení i d’Esports de Barcelona, del qual la Sagi era membre i una de les figures rellevants, més conegudes, propagant l’ideari de l’entitat. Creat el 1928, estava vinculat al progressisme del context històric, d’una República en què la pràctica esportiva empodera les dones. La Sagi era moltes dones o la nova fémina que propulsaven els anys trenta: feminista, republicana... I va acabar sent exiliada i una supervivent. Vint-i-cinc anys després de la seva mort, es manté un referent com a dona que va obrir molts camins a les dones, entre els quals sobresurt l’esportiu.
Divulgadora de la cultura física
La Sagi és una de les pioneres de l’esport femení a Catalunya, practicant i divulgadora del que es coneix com a “cultura física”. Com a articulista, aprofitarà l’altaveu que li atorga la premsa per difondre els beneficis de l’esport entre les dones i, alhora, d’un estil de vida saludable. Però l’esport als anys trenta també és sinònim de modernitat. Són anys en què la pràctica esportiva femenina és testimonial, vinculada a les noies burgeses i aristòcrates dels clubs de tennis i de les hípiques. Amb la República, l’esport femení es popularitza gràcies, també, a la tasca que fa el Club Femení i d’Esports de Barcelona.
El Femení representa una novetat a la Barcelona dels anys trenta: una entitat esportiva, amb consciència de gènere, exclusivament femenina i amb una àmplia proposta cultural. No només tenia una piscina coberta, sinó també una biblioteca per a les sòcies: cultivar l’anima i el cos. El Femení tenia com a filosofia que l’esport fos assequible i accessible a les dones de les classes socials populars: des de mestres, fins a modistes, mecanògrafes, obreres... La quota era de tres pessetes mensuals, una afiliació modesta perquè volia ser una entitat oberta. Una de les seves fundadores, la pedagoga Enriqueta Sèculi, així ho escriu en diversos articles a la premsa. La Sagi va tenir un paper destacat en el Femení, liderant disciplines com ara el bàsquet i l’atletisme, i era una de les cares visibles, no només com a esportista, sinó fent xerrades arreu del país encomanant l’esperit i l’ideari del Femení. L’etapa d’esplendor del Femení va ser entre els anys 1929 i 1933.
La d’oblidada no és una etiqueta particular de la Sagi. Ella és la primera de moltes dones republicanes que vam oblidar. És important reivindicar-la des de molts aspectes, des de les moltes etiquetes, no només la de campiona de javelina o la de primera dona directiva del Barça. També és conegut el seu vessant més creatiu com a periodista, poeta i fins i tot fotoperiodista durant la guerra. Però sobretot avui cal recordar els seus articles en què divulgava l’esport com a eina per enfortir les dones. En una conferència que fa a Vilafranca del Penedès davant l’Agrupació de Cultura de la Dona, el 25 de maig del 1930, diu el següent: “Podeu cosir, i planxar, i cuinar, i escriure... i podeu fer esport. Podeu saber brodar perfectament un llençol i que us surti brodada una jugada amb la raqueta.”
La foto icònica de la Sagi no és l’única. N’hi ha d’altres que demostren que les pioneres eren moltes més: Anna Tugas (1911-2015), que era brodadora de professió, va excel·lir en el llançament de pesos, i Aminda Valls (1906-1960), saltant tanques. I la nedadora Carme Soriano (1917-1996), que, amb la seva germana Enriqueta (1920-1983), va liderar la natació catalana femenina del Club Natació Barcelona. En atletisme, van destacar les germanes Rosa, Maria Dolors i Mercè Castelltort, Carme Sugrañes, Maria Morros, Montserrat Guasch, Anna Tugas, Joaquima Andreu i Roser Raventós i Margot Molas.
