No. Encara no en som gaire cons­ci­ents. Després del par­tit estàvem com en estat de xoc. La pro­ba­bi­li­tat de gua­nyar hi era. Nosal­tres sabem que tenim un gran equip i en una final pot pas­sar de tot, però en tot el par­tit no vam anar al davant en cap moment. Ens vam fer a la idea que havíem de con­ti­nuar tre­ba­llant perquè el par­tit seria llarg i l’única vegada que ens vam poder posar al davant va ser quan fal­ta­ven dos segons. Érem les gua­nya­do­res de la Cham­pi­ons i no ens ho acabàvem de creure.

No. En el meu cas, vaig fer la reflexió a la inversa. Si haguéssim estat nosal­tres les que guanyàvem per tres gols de diferència tam­poc hau­ria estat tran­quil·la ni hau­ria donat la victòria per feta. Doncs al revés, tam­poc. Hi havia prou temps i podia pas­sar de tot.

No és res que tin­guem par­lat. És una cosa que surt natu­ral. El fet que siguem tan joves penso que és un fac­tor molt impor­tant perquè pot­ser no estem con­di­ci­o­na­des, tenim molta il·lusió de seguir tre­ba­llant, tot i que el resul­tat a vega­des no ens afa­vo­reixi. El cert és que física­ment estem molt pre­pa­ra­des perquè entre­nem molt fort. Fem entre­na­ments de molta qua­li­tat i en els moments impor­tants, quan el físic acom­pa­nya, les deci­si­ons també es pre­nen millor.

Penso que encara és molt d’hora per dir-ho. Perquè es con­si­deri un cicle han de pas­sar molts anys de gua­nyar. El Saba­dell ho ha fet durant molt temps i no crec que ara hi hagi cap equip que pugui reg­nar durant tants anys. Hi ha una aposta molt forta pel water­polo, hi ha equips que com­pe­tei­xen molt bé i penso que pot­ser s’entrarà en un cicle en què no hi haurà un domi­na­dor únic. Hi haurà finals molt més xules, cam­pi­o­nats més dis­pu­tats i supo­sarà que el nos­tre esport es faci molt més atrac­tiu.

En els equips on he jugat mai han tin­gut dependència dels meus gols, ni he estat molt gole­ja­dora. Això no vol dir que tota la feina que faci no ser­veixi perquè la pilota acabi entrant a la por­te­ria. Faig molta altra feina que pot­ser no es veu tan reflec­tida, però és la que a mi m’agrada fer i on em sento còmoda. A l’hora de la veri­tat i si tinc l’opor­tu­ni­tat tam­poc tinc cap pro­blema a demos­trar que qual­se­vol pot mar­car gol, igual que una altra com­pa­nya. En el water­polo totes defen­sem i totes ata­quem, i totes tenim pos­si­bi­li­tats de mar­car o de tenir papers impor­tants. El meu entre­na­dor, en Javi Aznar, em demana, sobre­tot, que sigui sòlida en defensa, i que ajudi les meves com­pa­nyes a vega­des a través de parau­les o amb ges­tos perquè esti­guin ben col·loca­des. Pel que fa a l’atac, que faci una última pas­sada i movi­ments que gene­rin espais.

Tenim una gran sort de tenir l’Elena i l’Ari perquè són molt dese­qui­li­brants i gene­ren molts espais, però penso que hem arri­bat a un punt a l’equip en què ningú és impres­cin­di­ble i totes en un moment donat podem ser deci­si­ves. Mira la Que­ralt [Anton], ha fet una final a qua­tre excep­ci­o­nal i és una noia de 17 anys. Sobre el paper, pots pen­sar que és difícil que et faci tota la feina que t’ha fet. Tenim molta con­fiança les unes en les altres i no foca­lit­zem el joc en ningú, i això ens ajuda molt.

Sor­tir del Saba­dell mai és fàcil perquè és un club que aposta sem­pre pel water­polo. Va arri­bar un moment a la meva car­rera que gua­nyar no ho era tot, i sen­tir-se partícip del que esta­ves fent era més impor­tant. Volia dis­po­sar de més minuts i poder aju­dar més el meu equip. El cos em dema­nava un canvi, però si el Sant Andreu no m’hagués plan­te­jat un bon pro­jecte pot­ser no hau­ria mar­xat mai.

Estic en un moment molt dolç. M’han pas­sat mol­tes coses bones els últims anys i estic infi­ni­ta­ment agraïda. També és una mica el que jo dono a l’esport. Tre­ba­llo molt fort, però sé per experiència de com­pa­nyes d’altres països o d’altres clubs que a vega­des a l’esport no tot va de cara. Et pots esforçar i dedi­car-hi mol­tes hores i no sem­pre tens la recom­pensa de les meda­lles o els podis. Seguiré tre­ba­llant fort perquè con­tinuïn els èxits.

Sí, diven­dres ja dis­pu­tem la tor­nada de les semi­fi­nals a Ter­rassa. Això no para. A veure si fem el ple, però és una com­pe­tició dife­rent. Amb el Sant Andreu no l’hem gua­nyat mai i l’any pas­sat la vam per­dre con­tra el Mataró. Sem­blava que anàvem molt bé i a final de tem­po­rada se’ns van aca­bar les for­ces.

El canvi és amb en Jordi i el canvi és en l’equip perquè després dels Jocs hi hagut molts movi­ments. Serà un repte per a totes, però penso que pot anar bé. Hi ha mol­tes incor­po­ra­ci­ons que poden man­te­nir el nivell de l’equip, però que­den mol­tes hores de feina i d’entre­na­ments, però m’ima­gino que altres selec­ci­ons esta­ran en la mateixa situ­ació amb vista al mun­dial de Sin­ga­pur.