Max Liñán
saltador del cn barcelona
“Obro aquest cicle amb Los Angeles 28 a l’horitzó”
“Aquest europeu d’Antalya és molt important perquè és l’inici del nou cicle olímpic”
“El pas de la plataforma de 10 metres al trampolí de 3 metres ha estat molt natural. L’evolució ha estat més ràpida del que pensàvem”
La piscina de Montjuïc ja no s’utilitza per als salts i és una llàstima perquè és la millor del món. Hi havia competit de més jovenet i era increïble
Vaig començar a entrenar els salts quan de petit vivia a Lió amb la família. Si hagués estat a Catalunya potser no hauria conegut mai aquesta especialitat perquè falten instal·lacions
Max Liñán (Barcelona, 2005), seleccionat per a l’europeu d’Antalya (del 22 al 28 de maig) i el mundial de Singapur (del 26 de juliol al 3 d’agost), és el gran referent de la modalitat de salts de la Federació Catalana de Natació. L’any passat, a Doha, es va convertir en el primer català a competir en un mundial i vol coronar aquest nou cicle olímpic amb la participació en els Jocs de Los Angeles 2028. Liñán, amb la resta de components de la selecció espanyola, té el camp base a Madrid, tot i que aquesta setmana s’ha entrenat excepcionalment al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, un oasi d’una especialitat en què Catalunya té mancança clara d’instal·lacions.
A l’europeu d’Antalya hi competirà amb un programa molt intens de quatre proves. Quines són les expectatives?
Em noto molt preparat i l’afronto amb moltes ganes. Aquest any he canviat d’especialitat i la veritat és que em noto molt còmode. En un principi anava a fer les dues modalitats, la plataforma, que és el que havia fet fins ara, i el trampolí, que és el que estic competint aquest any, però a mesura que va anar avançant la temporada vaig començar a entrenar molt millor el trampolí i ha estat un canvi natural. Des del cos tècnic, ja tenien pensat aquest canvi per mi, però no ens esperàvem que l’evolució fos tan ràpida. Ha estat tot molt natural.
A l’europeu de Belgrad es va quedar a les portes del podi en la plataforma sincronitzada de 10 metres. Té possibilitats de medalla en aquest europeu?
L’any passat va ser una mica dur perquè ens vam quedar a menys d’un punt de la medalla i aquest any l’afrontarem encara amb més ganes, tot i que en tractar-se d’una prova diferent també canvia tot. Formem una bona parella de sincro amb en Juan Pablo Cortés, ens trobem a principi de cicle i per això és molt important aquest europeu. Lluitarem per les medalles.
Com és el canvi de passar de la plataforma de 10 metres al trampolí de 3 metres?
És molt diferent. Els 10 metres són més complicats mentalment i per als 3 metres es necessita una major tècnica. Això depèn de cadascú, però jo per les meves qualitats em trobo molt millor en trampolí. Ara que he tingut la possibilitat de provar totes dues modalitats em trobo molt més còmode en trampolí. De petit acostumes a provar les dues disciplines i de més gran ja t’especialitzes. El procés normal és que amb el pas dels anys els saltadors passem de la plataforma al trampolí, però jo he fet el canvi més d’hora.
Com treballen la sincronització fora de la piscina?
Nosaltres, de fet, amb en Juanpa [Juan Pablo Cortés] vivim junts, amb d’altres components de l’equip. És molt important que hi hagi molt bona relació, perquè hem d’estar molt ben coordinats i entrenem moltes hores junts. S’han de treballar molt els timings per anar a la vegada, per agafar consistència i anar tots dos a l’hora
El programa en el mundial de Singapur, que es disputarà a l’estiu, ja el tenen decidit?
En principi serà igual, trampolí d’1 metre i 3 metres i sincro, 3 metres.
Es va quedar a un pas de competir en els Jocs de París. Suposo que a mitjà termini un dels gran reptes deurà ser guanyar-se la plaça per als de Los Angeles 28.
Sí, el cicle passat era molt just perquè era molt jove. També va haver-hi canvis d’entrenador pel mig, el salt a Madrid i era complicat perquè era un món totalment diferent, però està clar que l’objectiu són els següents Jocs Olímpics a Los Angeles 2028. El cicle passat vaig adquirir experiència i en aquest continuo amb una nova especialitat i amb aquest gran repte a l’horitzó.
Com van ser els seus inicis en l’especialitat de salts?
Durant sis anys vaig viure a Lió, per la feina del meu pare. La meva germana practicava la natació sincronitzada i a la piscina del costat hi feien salts, i ja des del principi em va agradar molt. Quan amb tota la família vam tornar cap a Barcelona aleshores vaig poder ingressar al CAR de Sant Cugat a través de la Mar Rovira, la directora tècnica. Si aquells primers anys hagués viscut a Catalunya, potser no hauria conegut mai aquest esport perquè ara mateix l’única piscina on es pot entrenar és la del CAR.
Amb 18 anys es va convertir en el primer català a competir en el mundial. Com porta el pes de ser el gran referent d’aquesta especialitat a Catalunya?
Fa il·lusió perquè significa que el nivell dels salts catalans puja. Em fa estar molt content. És difícil perquè tenir algú per sobre teu que et va obrint camí t’ajuda molt i això és el que estic aconseguint des que m’entreno a Madrid. Al costat tinc altres saltadors que tenen més experiència i tenen objectius similars als meus i entrenadors que també han tingut molt bons resultats que em serveixen de guia. És un orgull apujar el nivell dels saltadors catalans.
Els salts a Catalunya, sense instal·lacions, van viure una llarga travessa del desert. Veu que la modalitat al país està en progressió?
El tema més complicat a Catalunya són les instal·lacions perquè només disposem de la piscina del CAR de Sant Cugat i un nen o nena que comença a saltar no pot venir directament aquí. Es fa difícil que als més petits els agradi un esport que no poden practicar quan comencen. Tots els meus companys han sorgit del CN Barcelona o del Joan Pelegrí, també a Barcelona. En aquest sentit, estem esperant que acabin la piscina de salts del CN Barcelona perquè apugi encara més el nivell.
És paradoxal perquè una de les imatges més icòniques dels Jocs del 1992 i també del mundial del 2013 van ser els salts des de Montjuïc, amb Barcelona de teló de fons.
Sí, la piscina de Montjuïc ja no s’utilitza per als salts i és una llàstima. Jo quan era petit saltava allà i era increïble. Als estius sempre competíem allà i fèiem els campionats d’Espanya. És la millor piscina que he vist al món. És increïble. La primera vegada que la vaig ensenyar a la meva mare i la vaig pujar fins a la plataforma dels 10 metres va quedar impressionada. Fa respecte, però sap que per això entrenem cada dia i ho tenim controlat.
Compagina els salts amb els estudis?
Sí, estudio enginyeria de dades. És difícil compaginar-ho tot, però és un sacrifici que s’ha de fer. La prioritat, sobretot quan hi ha viatges i competicions, són els salts, però no s’han d’oblidar mai els estudis.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.