Carlos Alcaraz, el número 2 i segon favorit, ha revalidat el títol de Roland Garros contra Jannik Sinner, el número 1 i primer favorit, amb una remuntada èpica en una final memorable, la més llarga de la història a París i probablement una de les millors mai vistes, entre dos monstres: 4-6, 6-7 (4), 6.4, 7-6 (3) i 7-6 (2) en 5h27. El murcià ha aixecat tres pilotes de partit en el quart set –0-40 amb 5-4– en un exercici de resiliència brutal a partir del coratge i dels cops guanyadors de dreta. El duel entre dos tennistes que fins ara mai no havien perdut una final de gran eslam ha estat un regal, un espectacle de potència, mestria i esportivitat, concedint punts al rival corregint els errors arbitrals. Sigui com vulgui, Alcaraz suma el seu cinquè títol de gran eslam, el segon a París.

Els dos grans estendards de la nova generació han ofert un partit sense concessions en què l’estat de forma de l’italià, una màquina que arriba a totes, colpejava amb duresa extrema i precisió i rendibilitzava un servei molt superior al d’Alcaraz. Tot plegat li ha permès marcar la diferència en els dos primers sets. Tot i amb això, Alcaraz havia començat fort i amb bones sensacions i havia trencat primer en el cinquè joc en la setena pilota. El transalpí ha replicat de seguida en el joc posterior i ha rubricat la reacció amb un segon break en el desè: 6-4. El murcià, molt abatut, semblava mort i enterrat amb 5-3 i una ruptura avall en el segon acte però ha ressuscitat amb esma canviant el ritme i ha forçat el tie-break. Sinner, però, s’ha recentrat i ha dominat el desempat sense fissures (2-0).

Alcaraz ha iniciat la remuntada inversemblant davant d’un rival superlatiu amb tres trencaments en el tercer acte, tot i que havia perdut el servei tot just en el primer joc. En el quart set s’ha aferrat a la pista com els grans i en el cinquè i definitiu s’ha avançat amb una ruptura, ha sabut digerir el moment dolç de l’italià, que s’ha posat amb 6-5 per davant, i ha jugat un super tie-break perfecte (10-2).