Joaquim Rodríguez (Katuixa) està vivint una Vuelta d'allò més estressant. La primera setmana se la va passar lluitant en tots els fronts –fins i tot en les bonificacions a meitat de les etapes– per poder arribar de líder a Catalunya, que era el seu primer objectiu. Un cop es va posar el desitjat mallot roig a Vilanova semblava que abaixaria el pistó. El ciclista de Parets ja fa més de sis mesos que va a tot drap deixant-se veure en totes les curses, des de la París-Niça fins al Tour de França, passant per la Fletxa Valona o la Volta a Catalunya. Amb tot aquest bagatge és lògic que ell mateix tingués dubtes del seu rendiment en la Vuelta, sobretot a partir de la segona setmana. No tan sols ha esvaït aquesta por, sinó que el ciclista s'ha plantat a la tercera setmana com a líder i aspirant a guanyar la seva primera gran volta.

Rodríguez va admetre que en l'últim quilòmetre de la pujada final d'ahir a Cotobello va atacar més amb el cor que amb el cap. Justejava de forces, però tot i això va descobrir gairebé sense voler-ho la fragilitat extrema de Vincenzo Nibali (Liquigas), que quan es va veure sense Roman Kreuziger al costat va estar a punt de tenir una crisi de dimensions incalculables. Finalment, només va cedir 37 segons respecte del català, que afrontarà la terrorífica contrarellotge de demà a Peñafiel (45 quilòmetres) amb més de mig minut de diferència. El somni d'arribar a Madrid de vencedor, doncs, agafa forma per moments, sobretot perquè en l'etapa de dissabte, si Rodríguez encara és capaç de mantenir-se fresc, s'ha de pujar la Bola del Mundo, un port que pot sepultar definitivament Nibali, o qualsevol altre aspirant.

Al costat de Rodríguez els altres grans triomfadors del dia van ser els ciclistes de l'Euskaltel, que tocats en l'orgull per l'abandonament de l'anterior líder, Igor Anton, li van voler regalar una actuació antològica. El jove Mikel Nieve (25 anys i sense cap triomf en el seu palmarès) va escapar-se al costat del menut Amets Txurruca en el primer dels tres ports de primera categoria (San Lorenzo). Segon a segon van anar escurçant la diferència d'un altre grup capdavanter, liderat per Luis León Sánchez. A 58 quilòmetres de l'arribada van enllaçar amb els escapats. Després Txurruca, al coll de la Cobertoria (també de primera) va treballar descaradament a favor de Nieve, un ciclista que en principi tenia totes les de perdre amb Luis León a Cotobello. El jove navarrès, però, va afrontar aquest port com si fos l'últim de la seva vida. León va mirar de seguir-lo. Va ser inútil. El de l'Euskaltel va marxar i cap més corredor li va veure el dorsal fins que va pujar al podi.

En el grup dels favorits Frank Schleck (Saxo Bank) i Carlos Sastre (Cervélo) van accelerar el ritme. Nibali, sempre a la roda de Kreuziger, no es va immutar. El vallenc Xavi Tondo (Cervélo) es va quedar i va acomiadar-se de qualsevol possibilitat de lluitar pel podi.

Sota la pancarta de l'últim quilòmetre, quan semblava que tot el peix estava venut, Rodríguez va perdre la paciència i va anar a buscar, almenys, els quatre segons que necessitava per ser líder. En va trobar molts més.