No és un tennista de gaires focus, passa i li agrada passar desapercebut; i els mèrits, segurament perquè la llum il·lumina més d'altres, queden amagats rere una consistència a prova de moltes batalles. Perquè cada partit, per a David Ferrer, és una lluita de poder a poder que el seu tennis, sumat a l'argument físic que l'ha caracteritzat al llarg de la seva carrera, decanta al seu favor. «És molt millor del que molts es pensen», diu Javier Piles, el seu tècnic de tota la vida. «Fins i tot a vegades és millor del que ell mateix es pensa», afegeix. La prova, aquest maig passat, quan va caure en tercera tanda de Roland Garros contra l'austríac Melzer (després, flamant semifinalista). «Voleu un titular? No tinc la mentalitat ni la resistència per ser el del 2007», va deixar anar. Una afirmació que deixa entreveure un dels pocs defectes de Ferrer, la falta de confiança que a vegades ha afectat el seu joc, talentós en el sentit més resistent. «Si té alguna possibilitat, s'hi agafa fins al final», remarca Verdasco. «És dur com una roca», diu el barceloní Marcel Granollers, l'últim botxí en una final. A València, fa menys d'una setmana.

Aquell títol va disparar les aspiracions de Ferrer de ser al Masters de final de temporada. A París, aquesta setmana, es va beneficiar de la derrota del mateix Verdasco per assegurar-se el bitllet, tot i que la lluita estava més centrada entre el madrileny i Roddick. Per mèrits propis, doncs, el xabià jugarà per segona vegada la cita de mestres. Ho va fer fa tres anys, en una edició en què va disputar la final (perdria contra Federer) després d'una temporada en què va firmar una gran segona part del curs. Amb tres títols, el 2007 és l'any amb més botí, tot i que és el 2010 en què ha jugat més finals que mai (5, i 2 títols).

«Aquest cop vaig amb l'objectiu de disfrutar, per a mi és un regal», revela Ferrer, que arribarà més descansat, ja que ha jugat menys que els últims dos anys, quan després de jugar el Masters tenia la pressió de regularitzar un alt nivell de joc. No ho va aconseguir i va deixar entreveure una davallada que no s'ha confirmat. «És un tennista molt fort, físicament i mentalment. El problema és que a vegades no s'ho creu», repeteix Piles, conscient del potencial d'un jugador que des del 2005 acaba entre els 17 primers del món. La prova de solidesa d'un mestre secundari.