Alan Cabello: «Ha estat la medalla més treballada»

Alan Cabe­llo va tor­nar ahir a casa pro­ce­dent d'Eind­ho­ven amb la satis­facció de l'objec­tiu acom­plert. A la maleta hi por­tava el bronze asso­lit diu­menge en l'última jor­nada de l'euro­peu en pis­cina curta, que suposa la seva ter­cera meda­lla con­se­cu­tiva després de les asso­li­des a Rijeka 2008 i Istan­bul 2009. «Pos­si­ble­ment ha estat la meda­lla més tre­ba­llada», va comen­tar ahir el neda­dor ale­llenc del CN Sant Andreu en valo­rar les cir­cumstàncies de cadas­cuna: «La pri­mera va ser una sor­presa agra­da­ble, perquè no era un objec­tiu clar; la segona ja vaig pro­po­sar-me repe­tir i aquesta vegada he acon­se­guit la meda­lla en la distància que no és la meva prin­ci­pal espe­ci­a­li­tat.» I és que aquest últim podi ha estat el premi a la constància després de la decepció encai­xada tot just en l'estrena, quan se li va esca­par el metall per només una dècima en els 200 m estils, la prova en la qual l'havia acon­se­guit els dos anys ante­ri­ors. «Va ser un des­encís», va adme­tre el petit dels ger­mans Cabe­llo, que el dia següent nedava la seva segona final, la dels 400 m estils. La distància no encai­xava tan bé en la seva pre­pa­ració –va ser sisè– però no va per­dre la con­fiança, tal com es veu­ria en els 100 m estils. Era l'últim carta que li que­dava, però des de les semi­fi­nals, en les quals va fer el quart millor regis­tre, va tenir «bones sen­sa­ci­ons». Tenia clar que la final seria «un tot o res». «Era cons­ci­ent que l'ale­many [Markus Dei­bler] i l'eslovè [Peter Mankoc] esta­rien una mica per davant i que el bronze ens el jugaríem entre tres o qua­tre», va expli­car. Un frec a frec del qual va sor­tir ven­ce­dor gràcies a una bri­llant remun­tada en el tram de braça i crol. Per a Alan, tenir al car­rer del cos­tat Duje Dra­ganja, «el que tenia més pos­si­bi­li­tats d'asso­lir el bronze», el va bene­fi­ciar: «Vam girar gai­rebé igual en l'últim viratge i, tot i que ell és més espe­ci­a­lista en velo­ci­tat, vaig poder man­te­nir-lo i gua­nyar-li unes poques dècimes. Però fins que no vaig veure el mar­ca­dor no vaig saber que era ter­cer.» Va ser el colofó al gran cam­pi­o­nat de l'ale­llenc.

Sens dubte, l'actu­ació a Eind­ho­ven li per­met afron­tar amb for­ces reno­va­des la següent fase de la seva pre­pa­ració, enfo­cada ja a la pis­cina llarga, i com a pri­mer objec­tiu, l'obert esta­tal de l'abril, amb les pla­ces per al mun­dial en joc. «S'ha d'estar a Xan­gai sigui com sigui per seguir el camí mar­cat cap als Jocs», va remar­car Alan.