Per segon cop en la seva història, el Sant Pere i Sant Pau va deixar escapar un 14-10 favorable en el cinquè set, en un derbi català d'alta intensitat amb un final digne de guió cinematogràfic. El punt obtingut amb els dos sets conquerit segurament anirà molt bé als tarragonins, tot i que ara per ara és insuficient per evitar que l'equip torni a la zona de descens, perquè el Saragossa va guanyar a Caravaca. El que és un fet irrefutable és que quan un conjunt disposa de 4 pilotes de partit consecutives i no les aprofita, el dolor és agut i es fa complicat trobar-hi explicacions. Del cantó blaugrana, lògicament, l'heroïcitat és destacable i té noms propis. Galindo es va posar a la línia de servei i va començar a inquietar, i el central Sugranyes va tancar el partit amb dos bloquejos consecutius. El primer enfrontament a cinc sets dels de Toni Alemany d'aquesta temporada va acabar amb un triomf treballat i molt ben patit dels que provoquen vertigen.

Certament, tots dos conjunts van transformar el fred que pela al pavelló cooperativista amb un partidàs d'alternatives i d'herois i antiherois. Del costat tarragoní, l'oposat argentí Christian Imhoff va excel·lir, i el seu homòleg rival, el sevillà Saucedo, va exhibir la seva qualitat en el retorn a Tarragona, però no va estar a la mateixa altura que el seu oponent.

El primer set va ser del Barça perquè malgrat que els tarragonins van fer un joc correcte liderats per Imhoff, no van tenir ni força atacant ni per la zona central ni per la zona quatre. Els blaugrana, en canvi, van ser més equip, amb Saucedo inspirat i amb aportacions més esporàdiques però molt efectives de Fran Rodríguez i Sugranyes.

La reacció local en el segon va ser contundent i l'equip, que va arrencar amb força (5-1), va trobar tant Douglas com Altamirano, va pressionar molt bé amb el servei quan la mànega estava calenta amb l'aportació des de la banqueta de Carles Mora i dels titulars Altamirano i Salinas, i també va estar bé en el bloqueig i en la defensa.

El tercer set no va tenir pràcticament cap història. De seguida el Barça va agafar el timó i va marxar (2-5), i de mica en mica va solidificar l'avantatge (3-9) amb un bloqueig que va intimidar els locals. El triomf parcial dels visitants no va ser qüestionat en cap moment pels cooperativistes i el 18-25 final reflecteix la gran diferència entre tots dos equips.

L'1-4 dels compassos inicials de la quarta mànega semblava premonitori d'un final ràpid, però no ho va ser. Toribio va demanar temps mort i l'equip va reaccionar amb una gran convicció. Imhoff va continuar el seu festival particular i amb 10 punts en la mànega i ben assistit per Vlado Stevovski va guiar la resta de companys, a pesar de les grans accions defensives del jove lliure del Barça Aharon Gámiz.

Els de Toni Alemany van escurçar diferències en el tram final, però els tarragonins no van dubtar en cap moment i van tancar el set (25-22) en una acció de l'incommensurable Imhoff.

El cinquè i definitiu set va néixer enjogassat. El SPiSP va fer el primer punt i Saucedo va protestar. L'àrbitre li va ensenyar la groga, que va suposar el 2-0. Amb 8-3 i festival tarragoní tot semblava dat i beneït, però el Barça va ressorgir de les cendres i va igualar el resultat (8-8). Els de Toribio, entestats a guanyar el derbi, van superar la crisi i amb 14-10 tenien el partit a la mà. Però van badar, Galindo se la va jugar des de la línia de servei i Sugranyes, amb els dos bloquejos ja esmentats va desfermar l'eufòria dels guanyadors i va provocar la ràbia i la impotència dels derrotats.