Més esport

RESUM DE L'ANY

Noves i velles llegendes

Vettel s'estrena en un mundial de F-1, el més obert dels últims temps

Westwood desbanca del número u Woods, pres de la irregularitat

Contador guanya un altre Tour, tacat després per l'ombra del dopatge

Nadal, superada la lesió, subscriu el millor curs de la seva carrera

El domini del balear ha fet reaccionar Federer, que ha contractat Annacone
L'operació Llebrer obre un altre cop les ferides, i el dubte: fins on arriba un esport net?

En un any d'esport, les alegries i les decepcions s'amunteguen amb la mateixa inevitabilitat amb què se succeeixen els campions. Els novells i els antics, els que cauen en desgràcia i els que revaliden els títols, els que amenacen de quedar-se i els que seran flor d'un dia, els que meravellen i els que s'estavellen, els que entren i els que surten, els que van i els que vénen, i els que destaquen, els grans noms d'un any, són sempre líders de les seves disciplines.

En motor, l'alemany Sebastian Vettel es va imposar en un mundial de fórmula 1 decidit en l'última cursa, amb Fernando Alonso i l'australià Mark Webber aspirant a un títol vibrant, que fins a tres proves per al final tenia fins a cinc candidats (amb Lewis Hamilton i Jenson Button, campió el 2009 i el primer de quedar fora de la lluita). A Dubai, en l'última cita de la temporada, l'asturià partia com a líder de la general i havia de ser quart per assegurar-se el seu tercer mundial. L'estratègia de Ferrari, massa pendent de Webber, el va deixar molt endarrerit, i finalment va ser setè. Vettel, en el seu 69è gran premi, va certificar amb victòria el primer campionat de la seva carrera.

En tennis, mentrestant, Rafa Nadal i Roger Federer van descriure un capítol més de la seva rivalitat. No tant amb títols, sinó amb voracitat. El manacorí va emular (amb tres títols de Gran Slam) els millors temps del suís, que el mateix helvètic va evocar mostrant generoses pinzellades del seu enorme talent, coincidint amb la contractació (a l'agost) del tècnic nord-americà Paul Annacone, antic preparador de Sampras i que ha incidit en el poder mental. Federer ha rejovenit les il·lusions, i ha restaurat objectius que el llunyà títol a l'obert d'Austràlia (al gener) i el recent al Masters de Londres certifiquen amb la versió renovada d'un tennista que vol recuperar el número u, avui en mans d'un immens Nadal que ha deixat a l'ombra Novak Djokovic (finalista a Nova York) i Andy Murray (finalista als antípodes), que com a mínim fins a Wimbledon s'entrenarà amb el barceloní Àlex Corretja.

L'abast del domini de Nadal evoca un paral·lelisme amb una altra figura de l'esport estatal, Alberto Contador. El ciclista madrileny va guanyar el seu tercer Tour de França amb la solvència que només tenen els grans corredors. Però des del setembre, l'ombra del dopatge plana sobre Contador, acusat de presumpte positiu per clenbuterol (suposadament provinent d'un filet de carn). Pendent de resoldre el cas, ell creu tant en la seva innocència que, com ja ha declarat, si se'l sanciona per positiu és capaç de deixar el ciclisme. Un fet que, després de tots els casos de dopatge que han esquitxat el món de la bicicleta, podria significar un abans i un després per a un esport sota sospita. Com també ho està ara l'atletisme espanyol, en el qual s'investiga en el marc de l'operació Llebrer, entre altres sospitosos, Marta Domínguez per una possible xarxa de subministrament de productes dopants. Amb tot, una sacsejada que fa trontollar la confiança dels mateixos companys de professió, i sobretot dels aficionats, un altre cop decebuts amb aquells a qui un dia van admirar. Per fortuna, sempre quedaran noms com els del kenyà David Rudisha, nou recordista dels 800 m, i el de la croata Blanka Vlasic, dominadora del salt d'alçada. Tots dos, atletes de l'any.

En el golf, la catarsi ha estat gairebé completa. Tiger Woods, després de l'escàndol d'infidelitats a finals de l'any passat, va decidir prendre's un descans, i no va tornar fins a l'abril, en el primer Gran Slam del curs (el Masters). Tot i la seva bona actuació (4t, com en l'obert Britànic), el golf del nord-americà mai no va trobar la solvència del passat, i ha tancat el curs sense guanyar cap títol (el primer cop des del 1996). Una falta de trofeus que va aprofitar l'anglès Lee Westwood, que amb consistència li va prendre el número u que Woods ocupava de manera ininterrompuda des de feia més de cinc anys, amb un total de 623 setmanes de líder i 13 anys sent el jugador amb més setmanes de número u durant la temporada (del 1998 al 2010). Unes xifres que deixen entendre la magnitud de la notícia. Westwood, però, no era l'únic amb possibilitats d'ultratjar el regnat del Tigre. Phil Mickelson, que va tornar a deixar passar l'oportunitat, i l'alemany Martin Kaymer, s'afegien i s'afegeixen a la llista de candidats a lluitar pel lideratge en l'inici, al gener, del nou curs.

I és que l'any 2011 serà l'enèsima prova per als líders que han de confirmar-se, reafirmar-se o coronar-se. Els campions, segur que continuaran succeint-se.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)