—Roda món i torna al born. Com ha tro­bat el club set anys després d'haver-ne mar­xat?

—«Ha estat un canvi impor­tant. Un canvi que ha anat a millor. M'he tro­bat una secció pro­fes­si­o­nal. Abans cos­tava una mica. No sé si pel pre­si­dent o per altres com­po­nents de la direc­tiva. Feien l'esforç, però econòmica­ment cos­tava arri­bar fins on estan ara. Actu­al­ment, es pot con­ver­tir en un dels equips cap­da­van­ters. L'única cosa que falta és demos­trar-ho. És a dir, acon­se­guir títols. És una secció molt impor­tant en el club i ara també en l'àmbit esta­tal.»

—Com ha estat el viatge de tor­nada? Des que el Barça va tor­nar a la divisió d'honor sem­pre estava en les tra­ves­ses. L'any pas­sat ja havia sonat molt el seu fit­xatge pel club blau­grana.

—«Pri­mer de tot vull dir que vaig sor­tir del Barça perquè no hi havia una secció pro­fes­si­o­nal, una secció que volgués arri­bar lluny. Ara bé, el fit­xatge va ser molt fàcil. Jo sóc d'aquí, de la casa. Aca­bava con­tracte amb l'Inter­viu i ja sabia que el club em volia recu­pe­rar. Sin­ce­ra­ment, no m'ho vaig pen­sar. Vaig deci­dir que era una bona opor­tu­ni­tat per tor­nar i per fer coses impor­tants en aquest club, i sobre­tot com a culer i català que sóc.»

—Ha vin­gut per que­dar-s'hi?

—«Sí, si no passa res estrany com va pas­sar fa uns anys i s'arriba a la con­clusió que la secció no interessa el club. Ales­ho­res cadascú s'haurà de bus­car la vida. És clar que jo en vull més. Ja he gua­nyat molts títols, però els vull acon­se­guir aquí. La secció ha can­viat moltíssim i sem­pre vol millo­rar. Ara només falta tre­ba­llar i tre­ba­llar per demos­trar-ho i sobre­tot gua­nyar títols, que és el que sem­pre es vol al FC Bar­ce­lona.»

—És a dir, que ja sig­na­ria aca­bar la seva car­rera al Barça.

—«Sí, és clar. He tin­gut la sort d'anar a clubs impor­tants, de sig­nar con­trac­tes impor­tants per la meva situ­ació. Ara, he fet un salt a una casa que si no arri­ben els títols et cau­ran crítiques per tots cos­tats. I la meva intenció és aquesta; acon­se­guir coses impor­tants per al meu club i si jo em puc reti­rar aquí, doncs millor, sinó cadascú ja es bus­carà la vida.»

—En l'Inter­viu Movis­tar l'any pas­sat no van poder pas­sar dels quarts de final. Ja havia tocat sos­tre? L'Inter­viu ha per­dut poten­cial res­pecte al Pozo, el Lobe­lle i el Barça?

—«Jo havia tocat sos­tre en l'àmbit pro­fes­si­o­nal amb tots els títols que vaig acon­se­guir allà. En la selecció espa­nyola ja havia acon­se­guit grans fites, però pel que fa als clubs va ser en les files de l'Inter­viu. En un any vam acon­se­guir qua­tre títols seguits. Però l'última tem­po­rada, les coses no van fun­ci­o­nar. No vam tenir la sort a favor o sim­ple­ment l'equip que vam tenir al davant era millor. L'Inter­viu, però, sem­pre serà l'Inter­viu. Han fet fit­xat­ges impor­tants i a par­tir d'ara ja tor­na­ran a estar tots a dis­po­sició del tècnic i segur que tor­na­ran a recu­pe­rar el poten­cial que han tin­gut sem­pre.»

—Des de la seva experiència com a juga­dor de l'Inter Movis­tar, en què ha gua­nyat cam­pi­o­nats esta­tals i inter­na­ci­o­nals, con­si­dera que el FC Bar­ce­lona dis­posa dels ingre­di­ents neces­sa­ris per llui­tar pels pri­mers títols?

—«Jo penso que hi ha equip. El Barça sem­pre ha estat un equip sòlid, con­so­li­dat, però en els moments impor­tants pot­ser li fal­tava aquesta sort que és molt impor­tant o juga­dors que en aquells moments juguin amb un major punt de tran­quil·litat. Tam­poc vol dir que ara que hem fit­xat Wilde, Lin o jo mateix s'acon­se­gueixi. Però sí que amb tre­ball, esforç i sobre­tot mun­tant un equip ferm es poden acon­se­guir títols.»

—El Barça ha aca­bat la pri­mera volta de la lliga de divisió d'honor en ter­cer lloc, a dos punts del lide­ratge com­par­tit del Pozo i el Lobe­lle San­ti­ago. Com ho valora?

—«Ho hau­ria valo­rat millor si haguéssim aca­bat pri­mers, sobre­tot després de l'últim par­tit con­tra el Mana­cor, en què no vam estar bé. De tota manera, la pri­mera volta ha estat molt bona. Hem de millo­rar sobre­tot els últims resul­tats. Hem de ser molt més regu­lars. Aquest equip ho pot acon­se­guir. Espe­rem aca­bar millor que aquesta pri­mera volta.»

—En quins aspec­tes pensa que ha de millo­rar amb vista a la segona volta i el tram final del curs?

—«Doncs en la regu­la­ri­tat que comen­tava. Els nos­tres refe­rents han de ser els par­tits que vam jugar a Sara­gossa, a la pista de l'Inter­viu o al Palau con­tra el Lobe­lle. Són par­tits en què tot­hom s'implica, tot­hom par­ti­cipa, i la sort va estar del nos­tre cos­tat. Es nota també quan la feina durant la set­mana ha estat bona. Si acon­se­guim tre­ba­llar això ens donarà mol­tes ale­gries. Ara hem d'acon­se­guir això en els par­tits impor­tants, com en la copa d'Espa­nya. En aques­tes eli­mi­natòries si no estem tots bé, no arri­ba­rem enlloc.»

—Entre els cinc pri­mers només hi ha qua­tre punts diferència. És la lliga més igua­lada dels últims temps?

—«Sem­pre es diu el mateix. Cada any es demos­tra i cada any es veu. Mires la clas­si­fi­cació i ja no veus el Pozo i l'Inter­viu sepa­rats de la resta d'equips. Això dóna un plus d'igual­tat i sobre­tot de millora a aquesta lliga.»

—És evi­dent que la presència del Barça és posi­tiva per a la visi­bi­li­tat mediàtica de la lliga de fut­bol sala. Hi ha algun altre equip que pugui assu­mir el paper d'un Real Madrid, tipus el Ciu­dad Real en l'hand­bol, o ja li sem­bla que n'hi ha prou amb els equips que con­for­men el cam­pi­o­nat actual?

—«La lliga gua­nya molt amb la presència del FC Bar­ce­lona, és clar. És una alter­na­tiva més al que era l'Inter­viu i el Pozo, a més del Lobe­lle, que ja ha gua­nyat un títol i que també dis­posa d'un bon equip. Tot això és posi­tiu. És clar que si a més del FC Bar­ce­lona hi hagués clubs com ara el Real Madrid i el València impli­cats, doncs encara seria més fàcil tirar la lliga enda­vant.»

—Al marge del fut­bol, sem­bla que el fut­bol sala és una de les apos­tes for­tes de la nova direc­tiva?

—«Sí, ja ho vam par­lar des del pri­mer dia que vaig arri­bar, sobre­tot per part del pre­si­dent San­dro Rosell. És una pressió que és bona per als juga­dors. Ara hem de demos­trar si som capaços de tirar l'equip enda­vant. Tenim juga­dors de sobres per fer-ho. Hem de ser més regu­lars i ser cons­ci­ents del que por­tem a sobre, que és una samar­reta que pesa molt.»

—La mit­jana d'assistència d'afi­ci­o­nats al Palau en el par­tits de fut­bol sala és de 2.600. El dia del Xaco­beo es van superar els 4.000. Com valora aquest ambi­ent al Palau Blau­grana?

—«Ha estat una sor­presa posi­tiva. És increïble la gent que ha vin­gut al Palau, sobre­tot en par­tits que, a pri­ori, no eren con­tra rivals de pri­mera fila, sinó de la part baixa de la clas­si­fi­cació. Estava acos­tu­mat a veure unes 600 per­so­nes, sobre­tot amics. Però aquests dos últims anys, ja que la tem­po­rada pas­sada quan vaig venir amb l'Inter­viu ja ho vaig poder com­pro­var, ha millo­rat moltíssim. Hem de con­ti­nuar demos­trant que aquesta secció ha d'estar allà a dalt i que pot gua­nyar títols. I així encara vindrà més gent, segur.»

—Pensa que el Palau Blau­grana ja ha vist la millor versió de Jordi Tor­ras?

—«No sé si és la millor, però sí puc dir que el meu inici de lliga ha estat bas­tant bo. No tant pels gols, sinó perquè intento tre­ba­llar dia a dia i de mica en mica ho ani­rem demos­trant. Tot­hom té alts i bai­xos, però espero con­ti­nuar demos­trant el perquè del meu fit­xatge.»

—El curs pas­sat va mar­car quinze gols amb l'Inter. Aquest any en només una volta ja n'ha mar­cat dotze. En l'equip només el supera Wilde, amb dis­set gols. A què es deu aquesta capa­ci­tat gole­ja­dora?

—«Sim­ple­ment és una qüestió de pun­te­ria. Ara em toca a mi, més enda­vant pot tocar a un altre. Si tots sumem és bo. Aquí és clar que tenim gole­ja­dors de pri­mera fila, com Wilde, Fer­nan­dao i Igor. Si tots par­ti­ci­pem d'aques­tes oca­si­ons, serà bo. Tot suma i anirà bé per a l'equip.»

—En tot cas, és deu a una qüestió tàctica que amb Marc Car­mona té més pos­si­bi­li­tats de jugar a l'atac?

—«No, la meva tasca és la mateixa: defen­sar per als que juguen a dalt. Però sóc un juga­dor que em puc moure en qual­se­vol posició: a dalt, a baix, em trobo còmode a tot arreu. M'és indi­fe­rent.»

—Com es con­viu en un ves­ti­dor amb tan­tes estre­lles?

—«Bé, jo a això ja hi estic acos­tu­mat. He pas­sat per tants ves­ti­dors [...] Per­so­nal­ment, el salt més impor­tant és quan vaig pas­sar del Barça al Mar­to­rell. Després al Pola­ris, l'Inter­viu i aquí, és el mateix. Aquí hi ha un bon grup i més si la situ­ació espor­tiva fun­ci­ona, al grup segur que li va bé.»

—Javi Rodríguez ja ha tan­cat la seva etapa amb la selecció esta­tal. En el seu cas, pensa que encara hi té molt recor­re­gut?

—«Penso que encara tinc un bon recor­re­gut al davant. Ara mateix tinc trenta anys i la meva intenció és com­pe­tir en el pròxim mun­dial. Men­tre el meu cos aguanti, jo faré l'esforç per ser-hi. Tre­ba­llant s'acon­se­guei­xen les coses.»

—Li agra­da­ria en el futur assu­mir la capi­ta­nia del FC Bar­ce­lona, com ara exer­ceix Javi Rodríguez?

—«He arri­bat aquest mateix any i de moment m'han esco­llit com a ter­cer capità. Tot el que sigui pel bé de l'equip, doncs enda­vant. Si el grup està bé, ser capità és com la referència del que vol dir, el por­ta­veu de l'equip. Si en el futur em toca a mi, ho faré amb molt de gust.»

entRe­vista a JORDI TOR­RAS.