SURF DE NEU
MUNDIAL LA MOLINA 2011
Piiroinen inaugura la festa
El jove surfista finès obté en el «big air» el primer títol d'una cita històrica
Més de 8.000 aficionats omplen el Sant Jordi i vibren amb les acrobàcies
El mundial es trasllada a La Molina, seu de les altres cinc modalitats
El Palau Sant Jordi va superar amb bona nota el primer gran repte del mundial de surf de neu en una jornada històrica per diversos motius i que va concentrar grans dosis d'emoció i d'espectacle a parts iguals. Petja Piiroinen, una de les últimes perles de la prolífica escola de surfistes finesa, va tenir l'honor de guanyar en el big air el primer títol d'un campionat que vol esdevenir tota una referència, amb les aspiracions olímpiques del 2022 a l'horitzó. El mundial de surf de neu suposava la competició esportiva d'hivern més important en la dilatada trajectòria organitzativa de la capital catalana. Uns 8.400 espectadors, tota la capacitat que permetia el pavelló, no s'ho van voler perdre i van vibrar amb les acrobàcies inversemblants d'un grup de joves surfistes.
El potencial de la delegació finesa es va fer evident amb la presència de fins a cinc participants d'aquest país entre els dotze finalistes. Amb tot, el format de la competició va garantir l'emoció fins a l'últim instant. Tots els finalistes disposaven de tres intents, dels quals només puntuaven els dos millors. L'última sèrie s'havia de fer en l'ordre invers a la classificació, després dels dos primers intents. Piiroinen, provisionalment fora del podi, va deixar el seu millor salt per al final i amb una recepció perfecte va provocar l'ovació unànime dels espectadors. Encara faltaven tres participants, però el jove surfista de 19 anys ja havia presentat la candidatura al títol. Els tres últims a prendre impuls (Marko Gril, Gian-Luca Cavigelli i finalment el francès Mathieu Crepel, el millor de la sessió classificatòria) van jugar les seves cartes, però curiosament cap dels tres va ser capaç de planxar la recepció i van quedar fora de les places d'honor. La decepció del veterà Crepel contrastava amb l'alegria de Piiroinen, que va compartir les places del podi amb el canadenc Zach Stone i el belga Smits, que van aconseguir la mateixa puntuació. El defensor del títol, el també finès Markku Koski, no va poder evitar el dotzè i darrer lloc de la final.
Avui començaran a desmuntar l'imponent trampolí de 31 metres, elogiat pels saltadors com una autèntica obra d'art. L'espectacle, però, només acaba de començar i la família del mundial es trasllada ara a l'estació de La Molina per iniciar els entrenaments de mig tub (half pipe) i de cros (snowboard cross).
BIG AIR
Hereu: «Posem Barcelona i els Pirineus al servei del campionat»
Abans de la gran final, Gian-Franco Kasper, el president de la Federació Internacional d'Esquí (FIS), va proclamar la inauguració oficial del campionat. La cerimònia va tenir els elements habituals en aquests actes amb una projecció d'imatges promocionals tant de Barcelona com de l'estació de La Molina, sobre la mateixa rampa de salt; la desfilada de les 43 delegacions participants, i el lliurament de la bandera de la FIS al president del comitè organitzador, el també president de la Federació Espanyola d'Esports d'Hivern (FEDI) Eduardo Roldán. En el torn de parlaments, Roldán va destacar la capacitat organitzativa de Barcelona i els Pirineus i «la seva preparació per afrontar amb garanties» la candidatura dels Jocs d'hivern del 2022. També es va referir al lideratge de Barcelona en l'organització de grans esdeveniments esportius l'alcalde Jordi Hereu, que va recordar la celebració dels europeus d'atletisme l'estiu passat, la sortida de la Barcelona World Race i ara el mundial de surf. També van intervenir-hi Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, i Albert Soler, director general del CSD.