Kim Clijsters disputarà aquest matí (no abans de les 9.30 hores) la seva vuitena final de Gran Slam. Serà la segona a Austràlia, després de la jugada el 2004. Aquella, com la de l'obert dels EUA i de Roland Garros de l'any anterior, les va perdre contra la seva compatriota Justine Henin, recentment retirada un altre cop.

Per a Clijsters encara hi ha una altra desfeta en duels pel títol, a París el 2001. Una final que perdria contra la nord-americana Jennifer Capriati. «Quan ets més jove i no saps quants anys estaràs viatjant i jugant, penses que si no és aquest any, serà el següent», revela Clijsters, evocant el que van ser unes derrotes doloroses en partits que ja no tornaran. «Òbviament ara sé que en la meva situació [és mare d'una filla de gairebé tres anys] no tornaré aquí gaires anys més, però sempre és una sensació agradable tenir l'oportunitat de viure una altra final», afegeix la tennista flamenca.

L'entonació amb què parla deixa entreveure la racionalitat que atorga l'experiència. Precisament la inexperiència de la rival –la xinesa Na Li, que disputa la primera final de Gran Slam– i la consistència del seu tennis –no ha cedit ni un set– la converteixen en favorita. Una dada que subratlla aquest paper: amb la victòria contra la russa Zvonareva a semifinals, ha obtingut 14 triomfs dels últims 15 partits contra jugadores top ten. Curiosament, Li és avui onzena, tot i que virtualment ja està entre les deu primeres.

«Estic molt contenta pel meu nivell de joc, i per tornar a estar en una altra final de Gran Slam. La vull disfrutar», segella la belga, de 27 anys. N'ha jugat set abans, ja sap el que és. N'ha perdut quatre, i no en pretén perdre més. Vol guanyar més enllà de Nova York. El deute pendent de Clijsters.