Andy Murray tindrà, un any després, la segona oportunitat de conquerir Austràlia. David Ferrer, en canvi, haurà d'esperar per jugar la seva primera final de Gran Slam, tot i que ahir, en la segona semifinal que disputava, ho va tenir més a prop que mai (en la primera, a Nova York el 2007, Djokovic el va derrotar en tres sets). Els desempats, però, van marcar la distància entre l'escocès i el xabià, que va aconseguir imposar la seva consistència de bon començament (4-6, 7-6, 6-1 i 7-6). Una ordre del tècnic, i un objectiu prioritari per aspirar a la victòria, que es va començar a escapar en el desempat del segon set (7-2). El tercer, amb un 6-1 més enganyós que real, el duel es va decantar del costat de Murray, que va aprofitar unes petites molèsties a la cama per deixar anar el braç. «Andy és un jugador que té molts recursos», reconeix Ferrer, que en el quart parcial va recuperar un trencament rival d'entrada per tornar a igualar el matx i imposar el ritme fins al segon tie-break. Un segon que va tornar a caure (també per 7-2) del costat de l'escocès, que es va veure obligat a variar la tàctica per l'esperit contestatari de l'adversari.

«A partir del segon set he hagut de jugar més a prop de la línia, a tallar algunes pilotes», relata. En definitiva, a variar el joc per no facilitar l'adaptació de Ferrer, un dels jugadors que millor s'adapten a les circumstàncies. «És un competidor increïble», sentencia Murray, que va salvar una pilota de set en el desè joc del segon set. Un punt que hauria pogut canviar moltes coses, ja que hauria situat el xabià amb dos sets d'avantatge. «Me'n vaig tocat, perquè era una bona oportunitat i hi he estat a prop», diu Ferrer, sincer.

«M'he vist mentalment fort, no tinc res a retreure'm. He afrontat el partit amb ambició, no he sortit conformista, però ell ha estat millor i ha aguantat molt bé la pressió quan l'he posat al límit», afegeix el valencià, que va fer el que havia de fer: ser tan agressiu com pogués (amb el seu tennis) i forçar el risc de l'adversari. En el risc, però, Murray no es va sentir incòmode, sinó que va trobar arguments per desballestar l'enorme resistència de Ferrer, que haurà d'esperar per jugar una final de Gran Slam. Potser a Roland Garros? «M'agrada més la terra, però els millors resultats han estat en pista dura. He jugat semifinals de l'obert dels EUA i d'Austràlia i a Roland Garros, en canvi, no he pogut passar de quarts, no ho entenc gaire», explica el ja dos cops semifinalista de Grans Slams. Un possible motiu, que és un dels tennistes amb millor percentatge de punts en la restada.

Per a Murray serà la segona final seguida a Melbourne, la tercera de Gran Slam. I, com volia, sense Federer (contra qui va perdre la de l'any passat aquí) ni Nadal. «Prefereixo que la vegin per la tele», segella.