No és estrany que Alberto Toribio exterioritzés la seva alegria abraçant els seus jugadors al final del partit que dissabte el seu equip, el SPiSP, va guanyar contra el Caravaca. Tres victòries en els últims quatre enfrontaments i un procés d'enlairament definitiu del joc dels tarragonins són bons arguments per a un equip que lluita per obtenir la permanència en una temporada marcada per un present econòmic paupèrrim. El primer 3-0 de la lliga coincideix, a més, amb una situació fins ara inaudita: fugint de la zona de descens, el SPiSP s'ha plantat, com qui no vol la cosa, a la zona de play-off pel títol. Lògicament, això és possible perquè la lliga de voleibol només la juguen dotze equips. Els dos darrers baixen, els dos següents queden en terra de ningú sense premi ni càstig i la resta, els vuit primers, juguen pel títol quan s'acaba la fase regular. Ara el SPiSP és vuitè amb 16 punts. No hi ha res garantit, perquè el descens continua a només un punt, amb un grup de tres conjunts empatats a 15 punts, però el sol fet d'haver escalat atorga una bona dosi de moral al grup. Dissabte vinent, els tarragonins poden fer un altre pas de gegant a la pista del Vigo. Si perdessin, però, tindrien xarxa en la caiguda, perquè han guanyat tres dels darrers quatre partits. El Caravaca ja ha baixat, de fet, va baixar dissabte a Tarragona, i el segon lloc de descens se'l juguen els tarragonins, el Tenerife, el Vecindario, el Multicaja, i qui sap si fins i tot el Vigo, que va deixar marxar Adolfo Chaso, el seu jugador de referència, aquest gener i ho podria acabar pagant.

Jugar la fase pel títol seria una gran gesta esportiva per a un equip fet de pressa i corrents i amb pocs recursos econòmics, però suposaria una despesa addicional no prevista. L'equip és ara mateix vuitè a només tres punts del setè, el Vigo, conjunt al qual pot involucrar de manera inesperada en la lluita.