Esport i política

Tarragona o Mersin, el dilema

Catalunya sabrà avui si ha d'organitzar els Jocs del 2013 o optar al 2017

Els turcs van perdre la darrera elecció i ara els pronòstics són d'igualtat

Trípoli també hi optava, però la revolta social a Líbia la descarta

Mario Rigau
PRESIDENT EXECUTIU DE LA CANDIDATURA
«Si guanyem serà fantàstic i farem una feina ben feta. Si no, Tarragona 2017 estarà més a prop. S'ha de tenir el cap fred. Si guanyem hem de gaudir de la festa, del fet que ja tindrem cognom olímpic. En el cas contrari, tornarem al projecte inicial i haurem deixat enrere quatre competidors: Mersin, Trípoli, Rijeka i Alexandria. He parlat amb l'alcalde i amb els membres del COE i és molt complicat fer qualsevol pronòstic. Temem una concentració solidària del vot àrab, però ja es veurà»
16
EDICIONS
s'han fet dels Jocs des que va debutar Alexandria el 1951. El 1955 es van fer a Barcelona.

Tarragona sabrà avui a través d'una trucada telefònica si ha d'organitzar els Jocs Mediterranis del 2013 que se celebrarien del 21 al 30 de juny o si ha d'esperar a l'octubre vinent per saber si es fa càrrec dels del 2017. La seu de la candidatura serà el lloc on s'escenificarà cap a quarts de set de la tarda el punt final o el punt i seguit del somni tarragoní. El Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis farà minuts abans el recompte dels vots emesos a través del correu electrònic, un sistema innovador adequat als temps de crisi que determinarà si els Jocs del 2013 es fan a Tarragona o a la ciutat turca de Mersin. El cens és de 78 votants. Trípoli, òbviament, no té cap possibilitat. La revolta social que ha esclatat a Líbia ha acabat d'anorrear definitivament les escasses possibilitats que tenia d'albergar els Jocs. Mario Rigau, el president executiu de Tarragona 2013, té clar que la votació serà ajustada: «Mai tens la seguretat quan es tracta de votacions i et mous per tendències, però crec que la lluita serà molt igualada.»

La ciutat turca de Mersin, que té 800.000 habitants, ja va perdre la darrera votació contra Vólos i Larissa, les seus defenestrades pel CIJM per no haver complert els terminis exigits ni generar cap expectativa de futur pels seus problemes de gestió i d'economia, però, presenta un projecte atractiu i competitiu en què destaca un gran centre poliesportiu, la seva joia de la corona. Tarragona, de 140.000 habitants, té el camp del Nàstic, l'estadi de Camp Clar que es remodelarà, un nou pavelló que tindrà una capacitat per a 3.000 espectadors, la singularitat de la Tàrraco Arena i la força de les dotze subseus que li donen suport, entre d'altres actius que ja van ser reconeguts per la comissió avaluadora, que va visitar la ciutat el setembre passat i que va marxar encantada de la vida, liderada pel general libanès Souhail Khoury.

Un favor al CIJM.

Tant Mersin com Tarragona, però, li fan un favor al CIJM després d'haver revocat els Jocs als grecs i ara esperen un premi, ja sigui al 2013 o bé al 2017. Si Tarragona, que avui mateix signaria ser la seu del 2017, és l'escollida haurà de retallar alguns dels projectes que tenia previstos pel 2017 i passar d'un pressupost previst de 290 milions a 250 milions d'euros, tot i l'ampliació de disciplines esportives fins a les 31, perquè hauria de seguir fil per randa el calendari esportiu que tenia Vólos. Si ara no sortís tindria moltes possibilitats de fer el projecte amb més calma el 2017 i esgarrapar algun equipament més, com el segon pavelló, per exemple. Per una banda, el CIJM li deuria un favor per fidelitat i li faria una mala jugada si no li concedís els Jocs, però per l'altra, el certamen hauria recaigut en tres edicions consecutives en ciutats de la ribera nord de la Mediterrània (Almeria, Pescara i Mersin) i seria més complicat que n'arribés una quarta. Amar Addadi, el president del CIJM, va dir ja fa temps que s'hauria de seguir la norma no escrita de l'alternança entre nord i sud per garantir la bona salut dels Jocs, però tal com estan les coses, amb els Jocs més que malalts, agonitzant, Addadi farà bé de premiar els fidels abans que no es desmunti la paradeta d'uns Jocs poc atractius i prescindibles que no disposen de grans figures però que deixen les ciutats ben arreglades.

La vila mediterrània.

Pel que fa a la vila mediterrània, un problema greu si els Jocs es fan el 2013, Tarragona proposa una solució imaginativa, amb apartaments modulars mòbils que fabrica una empresa catalana i que se situarien al Complex Educatiu de Tarragona, l'antiga universitat laboral, i que després, en bona part, serien traslladats cap a l'Aràbia Saudita, un fet que alleugeriria el cost del lloguer. Tot plegat albergaria uns 3.000 atletes. Els altres podrien anar a les subseus i la vila pels àrbitres s'instal·laria a la ciutat de repòs i vacances.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)