El retorn al Nàstic per motius televisius (Voley TV en directe i E3 en diferit ahir a la nit) va servir per recuperar les gran sensacions de la temporada passada, els finals de partit apassionats amb el locutor cridant a tot drap, l'afició dreta i entregada i els jugadors esbojarrats d'alegria. Des de la gran semifinal que va perdre el SPiSP contra l'Unicaja –amb derrotes memorables per la competitivitat exhibida i la grandesa del rival–, l'equip no havia tornat al pavelló grana i ahir hi va segellar la permanència i la presència en la fase per al títol amb un triomf incontestable que reflecteix la tasca perseverant de la temporada. L'estiu passat, el club va vorejar la desaparició i es va haver de construir un equip amb un pressupost molt limitat. L'encarregat de dur-ne les regnes va tornar a ser Alberto Toribio, que ha conduït el miracle i que, en 3 anys a Tarragona, presenta un full de serveis impecable amb un cinquè i un tercer lloc. Dissabte vinent, els cooperativistes tancaran sense cap pressió a la pista del Barça la fase regular i sabran el seu rival de quarts de final.

El Vecindario té una plantilla molt potent, però va ser inferior en tot, fins i tot pel que fa a l'esperit i les ganes. El primer set del tarragoní va ser gairebé perfecte. Tot i que, sobretot en atac els canaris tampoc no van estar gens malament i que la seva estrella Barcala ja va presentar símptomes que tenia un mal dia o d'haver estat molt ben estudiat pels cooperativistes, el Vecindario va aguantar les embranzides locals sense abaixar els braços. De tota manera, els de Toribio, amb Vlado Stevovski superb en la col·locació, sempre van anar guanyant i al final no van patir gens. Els 9 punts de l'oposat Imhoff van ser la punta de llança, però Douglas també va ser eficaç pel centre, Aleksandr Stevovksi va tenir un inici fulgurant intervenint en els primers minuts i Tey va pressionar bé amb el servei. La recepció, molt bona, va contribuir a desplegar tot el joc.

El servei de Ronchi va generar problemes en el segon set (3-6 i temps mort de Toribio). El Vecindario va arribar a tenir un marge de 4 punts (4-8), però els locals van anar retallant diferències (11-12). En aquest moment, el tècnic visitant Tommy Álvarez va situar Deniz en el lloc d'un absolutament descentrat Barcala. L'equip canari es va revifar i va tornar a guanyar de 4 (16-20). El triomf parcial canari semblava inevitable. Toribio va fer entrar Xavi Mora en el lloc d'Altamirano, desafortunat. El tarragoní va ser el revulsiu que l'equip necessitava amb un bloqueig (16-20) i després va ser clau des de la línia de servei. Imhoff, el bloqueig de Douglas, clarivident i decisiu en tot l'enfrontament, i la irregularitat dels rivals van fer la resta, i el SPiSP es va adjudicar una mànega que semblava perduda (25-23). D'entrada, els canaris no van notar gaire el cop moral en el tercer set i anaven guanyant (6-10), tot i que en el moment en què els de Toribio els van superar ja no hi van tenir possibilitats i, amb ben poca esma, van cedir amb conformisme en un final en què els locals van estar tocats pels déus.