ATLETISME
Com la nit i el dia
La situació de l'atletisme català en pista coberta ha canviat radicalment amb el pas del Palau Firal de Vilafranca al flamant pavelló de Sabadell
«Les condicions per saltar aquí són ideals. És un plaer»
«La il·luminació i la temperatura és bona, i la pista va bé tant per córrer com per saltar»
«De l'anella tampoc hi ha queixes. El revolt està ben peraltat»
L'atletisme català en pista coberta ha vist la llum. S'ha acabat competir amb temperatures gèlides i en unes instal·lacions inadequades per a la pràctica esportiva. La inestabilitat endèmica de les instal·lacions en sala a Catalunya –vegeu el quadre adjunt– sembla que ha acabat definitivament amb l'estrena del flamant pavelló de Sabadell. El president de la Federació Catalana d'Atletisme, Romà Cuyàs, sempre afirma el mateix quan se li pregunta sobre el nou escenari: «És un somni fet realitat.»
Amb el campionat de Catalunya absolut disputat diumenge es va posar fi a la primera campanya hivernal al nou pavelló. Tocava fer balanç. Lògicament, les prestacions d'aquest nou pavelló no admeten punt de comparació amb el Palau Firal del Vi de Vilafranca del Penedès, una instal·lació que havia de ser provisional però que es va eternitzar fins que les diferents administracions no es van posar d'acord i van recuperar el projecte sabadellenc abandonat en un calaix. El cap de setmana passat les opinions dels atletes eren unànimes. «El pavelló de Sabadell té una bona il·luminació, no hi fa fred, el tartan és dur, ideal per córrer i saltar. Estèticament és molt bonic i els matalassos del passadís de perxa també estan molt bé. A Vilafranca hi feia fred, era fosc, hi havia goteres i la pista ja estava vella.» Eren paraules de Dídac Salas, el recordista estatal júnior de salt de perxa. Unes opinions que subscriurien gairebé la totalitat dels usuaris de la instal·lació durant aquesta primera temporada. «Competir aquí és un plaer», deia Clàudia Garcia, la júnior campiona de Catalunya de salt d'alçada. L'atletisme català ja pot enorgullir-se de disposar d'un pavelló cobert modèlic i ja no haurà de viatjar sempre a altres indrets del territori estatal per disputar les principals cites del calendari hivernal. Tant Salas com García, integrants del sector de salts del CAR de Sant Cugat, veuen amb bon ull la situació d'aquesta campanya: entrenar-se al centre d'alt rendiment i competir a Sabadell.
Aquest curs, el de l'estrena, s'ha produït la paradoxa que un dels millors atletes del país, Jackson Quiñónez, ha fet la seva preparació hivernal a la residència Blume de Madrid. Cuyàs assegura que si ho considera pertinent no ha de tenir cap problema per preparar la pròxima campanya en pista coberta a Sabadell com a centre d'entrenament. «No només Quiñónez, sinó qualsevol atleta que estigui al CAR de Sant Cugat pot entrenar-se en aquesta pista de novembre a març, tal com marca el conveni signat amb l'Ajuntament de Sabadell», subratlla el president de la federació catalana. A partir d'ara, el material sintètic es cobrirà per una fusta i s'hi muntarà una pista poliesportiva perquè l'utilitzin els diferents equips i escoles de Sabadell. I així fins al novembre, quan es tornarà a recuperar per a l'atletisme amb nous reptes i campionats a l'horitzó.
El campionat estatal absolut, a l'horitzó
«No vull ser objectiu. Seré subjectiu, però penso que és la pista més maca d'Europa. No només és una peça arquitectònica que enriqueix el patrimoni de Sabadell i Catalunya, sinó que tècnicament és una pista perfecta per fer-hi bones marques», destaca Romà Cuyàs, el president de la Federació Catalana d'Atletisme. En una altra conjuntura, Cuyàs no dubta que seria un magnífic escenari per organitzar un europeu, però de moment està convençut que el curs vinent s'hi farà l'estatal absolut. «Costa d'entendre's que no s'hagi fet aquest any, però hi ha el compromís perquè es faci el curs vinent. L'únic problema serà aconseguir els 100.000 euros que s'ha de pagar de cànon que correspon al video-finish, el control antidopatge i els jutges», sentencia.