La relació entre la fase pel títol de la superlliga i el Sant Pere i Sant Pau ha estat sempre complicada, una circumstància marcada per la lògica d'un equip modest que sempre ha prioritzat la salvació, però a la vegada agraïda, ja que el sol fet d'accedir-hi com ha fet de manera consecutiva en les tres últimes temporades ja és sinònim d'èxit. Tret de l'enfrontament contra el Barça de la darrera lliga, els tarragonins s'han enfrontat contra els millors equips sempre que han arribat a jugar el play-off. En aquesta ocasió la miraculosa classificació també els ha emparellat en el duel de quarts que demà comença a Tarragona contra el CAI Terol, que dissabte va guanyar la copa.

Per això, per l'entitat dels rivals, també són lògics els resultats obtinguts, amb només dos triomfs en tota la història en les fases finals la temporada passada contra el Barça en els quarts de final. Els tarragonins, certament, haurien pogut guanyar qualsevol dels tres enfrontaments posteriors que van tenir de semifinal contra l'Unicaja perquè van ser igualadíssims. El 3-0 final favorable als andalusos va ser enganyós, però a la vegada un digne colofó per a la millor temporada de la història. El primer contacte dels cooperativistes amb el play-off es va produir en la històrica temporada 1999/2000, amb un duel contra Unicaja en les semifinals que els andalusos van resoldre per 0-2, però amb un triomf agònic per 2-3 a Tarragona. En la temporada anterior, però, l'equip ja s'havia situat entre els vuit primers. En aquella època, però, la fase pel títol només la jugaven els quatre primers. En l'exercici 2008/2009 es va donar un fet curiós. En la lliga regular el SPiSP havia derrotat en els dos partits l'Unicaja, tota una gesta. Quan van arribar els quarts de final, però, el millor equip espanyol de la dècada dels noranta va ressorgir.