Que Rafa Nadal és el dominador de la terra és una realitat irrefutable. El setè títol consecutiu a Montecarlo (superant els sis de l'anglès Doherty, fita de començaments de segle) n'és la prova. Que David Ferrer és el rival més tenaç que pot trobar el balear sobre l'argila vermella també va quedar patent en una final amb alternatives, decidida en dos sets i més de dues hores d'intensitat tennística (6-4 i 7-5). La comparació amb la final de l'any passat (en què Nadal va escombrar Verdasco, 6-0 i 6-1) certifica les dues premisses que deixa el primer Masters 1000 de terra de l'any: la tirania de Nadal, i l'excelsa resistència de Ferrer. Un rival contestatari que va arriscar, amb una dreta dominadora buscant pilotes profundes, per esquerdar la nova incomoditat del manacorí, que a diferència del curs passat està trobant més dificultats per imposar el seu joc.

El xabià, advertit pels problemes que va plantejar Murray a Nadal en semifinals, no es va arronsar i defensant estoicament la insistència del rival sobre el seu revés va plantejar un intercanvi de quirats i va atacar quan va poder amb la seva dreta, tan ràpida i decisiva que evoca els seus millors temps. Amb tot, en les dificultats, Nadal sovint exerceix de número u. Tot i que va ser el xabià el que va tenir els primers punts de break, va ser ell qui va trencar primer (tercer joc). Tant en el primer com en el segon sets. Ferrer, però, va reaccionar en totes dues ocasions i va forçar dos breaks sobre el servei del manacorí (un en cada parcial), que a pesar de deixar, a estones, la sensació d'estar a remolc de l'adversari, sempre va aconseguir comandar el marcador. Per evitar-se sorpreses. Com l'última escomesa de Ferrer, que va igualar a cinc amb un trencament que augurava el desempat. Però Nadal, en una altra mostra de tirania, va tornar el break a Ferrer en el joc següent per tenir el servei per tancar la final. I amb sofriment, com va ser la final i gran part de la semifinal, va segellar la victòria (la 39a a Mònaco, 37a seguida) i un títol que, des del 2005, només el veu guanyar a ell.