Fa un quart de segle que el tennis de taula català no guanyava la màxima competició masculina de la lliga estatal, la superdivisió. El DKV Borges Vall, que ha liderat una lliga en què ha estat imparable, ja ha recuperat el títol per a l'esport català. La derrota del màxim rival, el Caja Sur Priego, contra el San Sebastián de los Reyes els ha fet vencedors matemàtics abans de la darrera jornada, el 30 d'abril. «És un somni fet realitat i estem doblement satisfets de retornar el títol a Catalunya», ha dit el president del club, Enric Mir.

El petit miracle ha vingut per mà d'un club d'inicis modestos, nascut el 1990, però assentat sobre el treball constant de fer-ne créixer l'afició a les Borges Blanques per poder fer el salt a la primera línia dels palmarès. Actualment, el club té equips en totes les categories, catorze, 380 socis col·laboradors i 65 jugadors federats. La temporada passada va quedar tercer a la superdivisió i va ser campió de Catalunya absolut, subcampió per comarques, campió de sub-23 i de juvenil. El 2005, es va produir el punt d'inflexió, l'ascens a la superdivisió, protagonitzada pels jugadors Oriol Monzó, Oriol Mir i David González i Vladisblav Koutxenko. Tres anys abans, el rus s'havia incorporat al club: «Va ser la clau. Aleshores, sols teníem un equip en la segona divisió estatal i en el lloc més baix. Teníem clar que ens calia un jugador d'algun país amb gran tradició d'aquest esport i a través de la federació vam contractar-lo», explica el president del club, Enric Mir.

L'escalada de títols va coincidir amb l'arribada del que encara n'és la màxima estrella, el xinès Hu Bin. «Vam anar a la Xina a buscar-lo i ara n'és la pedra angular», juntament amb el també xinès Kou Lei i el català Marc Duran (campió de Catalunya i subcampió d'Espanya). «En la superdivisió, si no tens un xinès és com si al Barça no hi jugués cap brasiler.» En les darreres tres temporades, Hu Bin ha estat el millor jugador de la superdivisió estatal. A la Xina, el tennis de taula és l'esport nacional i Hu Bin va començar a practicar-lo als set anys. Viu entre les Borges Blanques, on s'ha comprat casa i està totalment integrat, i la seva ciutat, Nanjing.

No obstant això, l'ascens del Borges no es podria entendre només amb l'aportació de tres jugadors. A la capital de les Garrigues es respira passió per aquest esport i molts dels partits aconsegueixen omplir el pavelló municipal Francesc Macià. L'afició la va fomentar un frare caputxí el 1968, quan es va començar a practicar a l'escola religiosa i hi havia taules a dos bars del poble, recorda l'actual vicepresident i primer campió infantil el 1970, Toni Boldú. El club promociona allà on va els productes garriguencs i la tasca social forma part del seu esperit. Les Borges han organitzat diverses trobades de Special Olympics, tutela cursos en una quinzena d'escoles de Lleida i Tarragona, i entrena setmanalment a associacions de discapacitats. «Lluitem per construir el club més estimat del món, no el millor. Els èxits, com hem demostrat, arriben.» Les Borges Blanques es preparen, l'1 de maig, per rebre l'equip amb una gran festa de l'esport.