Des de la base al podi

Fa un quart de segle que el ten­nis de taula català no gua­nyava la màxima com­pe­tició mas­cu­lina de la lliga esta­tal, la super­di­visió. El DKV Bor­ges Vall, que ha lide­rat una lliga en què ha estat impa­ra­ble, ja ha recu­pe­rat el títol per a l'esport català. La der­rota del màxim rival, el Caja Sur Pri­ego, con­tra el San Sebastián de los Reyes els ha fet ven­ce­dors matemàtics abans de la dar­rera jor­nada, el 30 d'abril. «És un somni fet rea­li­tat i estem doble­ment satis­fets de retor­nar el títol a Cata­lu­nya», ha dit el pre­si­dent del club, Enric Mir.

El petit mira­cle ha vin­gut per mà d'un club d'ini­cis modes­tos, nas­cut el 1990, però assen­tat sobre el tre­ball cons­tant de fer-ne créixer l'afició a les Bor­ges Blan­ques per poder fer el salt a la pri­mera línia dels pal­marès. Actu­al­ment, el club té equips en totes les cate­go­ries, catorze, 380 socis col·labo­ra­dors i 65 juga­dors fede­rats. La tem­po­rada pas­sada va que­dar ter­cer a la super­di­visió i va ser campió de Cata­lu­nya abso­lut, sub­campió per comar­ques, campió de sub-23 i de juve­nil. El 2005, es va pro­duir el punt d'inflexió, l'ascens a la super­di­visió, pro­ta­go­nit­zada pels juga­dors Oriol Monzó, Oriol Mir i David González i Vla­dis­blav Kout­xenko. Tres anys abans, el rus s'havia incor­po­rat al club: «Va ser la clau. Ales­ho­res, sols teníem un equip en la segona divisió esta­tal i en el lloc més baix. Teníem clar que ens calia un juga­dor d'algun país amb gran tra­dició d'aquest esport i a través de la fede­ració vam con­trac­tar-lo», explica el pre­si­dent del club, Enric Mir.

L'esca­lada de títols va coin­ci­dir amb l'arri­bada del que encara n'és la màxima estre­lla, el xinès Hu Bin. «Vam anar a la Xina a bus­car-lo i ara n'és la pedra angu­lar», jun­ta­ment amb el també xinès Kou Lei i el català Marc Duran (campió de Cata­lu­nya i sub­campió d'Espa­nya). «En la super­di­visió, si no tens un xinès és com si al Barça no hi jugués cap bra­si­ler.» En les dar­re­res tres tem­po­ra­des, Hu Bin ha estat el millor juga­dor de la super­di­visió esta­tal. A la Xina, el ten­nis de taula és l'esport naci­o­nal i Hu Bin va començar a prac­ti­car-lo als set anys. Viu entre les Bor­ges Blan­ques, on s'ha com­prat casa i està total­ment inte­grat, i la seva ciu­tat, Nan­jing.

No obs­tant això, l'ascens del Bor­ges no es podria enten­dre només amb l'apor­tació de tres juga­dors. A la capi­tal de les Gar­ri­gues es res­pira passió per aquest esport i molts dels par­tits acon­se­guei­xen omplir el pavelló muni­ci­pal Fran­cesc Macià. L'afició la va fomen­tar un frare caputxí el 1968, quan es va començar a prac­ti­car a l'escola reli­gi­osa i hi havia tau­les a dos bars del poble, recorda l'actual vice­pre­si­dent i pri­mer campió infan­til el 1970, Toni Boldú. El club pro­mo­ci­ona allà on va els pro­duc­tes gar­ri­guencs i la tasca social forma part del seu espe­rit. Les Bor­ges han orga­nit­zat diver­ses tro­ba­des de Spe­cial Olym­pics, tutela cur­sos en una quin­zena d'esco­les de Lleida i Tar­ra­gona, i entrena set­ma­nal­ment a asso­ci­a­ci­ons de dis­ca­pa­ci­tats. «Llui­tem per cons­truir el club més esti­mat del món, no el millor. Els èxits, com hem demos­trat, arri­ben.» Les Bor­ges Blan­ques es pre­pa­ren, l'1 de maig, per rebre l'equip amb una gran festa de l'esport.