— En quant a resultats, considera que és el seu millor any?

— «Sí, mai havia començat tan bé, però igualar el que vaig fer el 2007 o l'any passat no serà gens fàcil. Però en principi és una temporada de deu, per ara».

— I en sensacions a la pista, també és el seu millor curs?

— «Les sensacions són molt bones. L'any passat ja vaig fer un gran tennis, però aquest any estic jugant més regular. Intento millorar cada any, l'experiència et fa afrontar cada partit de manera més tranquil·la».

— Ha canviat també la preparació física [amb més bici], precisament per millorar la seva posada a punt. Els resultats, el «top-ten»... tot plegat és una recompensa al treball de molts anys, oi?

— «Sí, evidentment. És clar que quan treballes ningú t'assegura l'èxit, però si treballes tindràs una possibilitat. I jo sempre he treballat per poder estar allà a dalt, i estic molt orgullós de com em van les coses».

— Tothom diu que sempre es pot millorar. Què ha de millorar vostè?

— «El servei, la volea, canviar més de ritme… Sempre es poden fer coses per fer una mica més complet el teu tennis».

— També ha rendit molt bé en diferents superfícies, en grans escenaris com l'US Open i l'obert d'Austràlia. Quin és el secret que es trobi tan còmode en aquest tipus de pistes més ràpides?

— «Bàsicament perquè en la pista ràpida és on són veritablement els punts. En terra la temporada és molt justa, hi ha pocs tornejos i intentem aprofitar-los al màxim, però o jugues bé en pista ràpida o no puges en el rànquing. Jo he guanyat cinc títols en ràpida, gairebé tants com en terra. En aquest aspecte no m'importa que sigui terra o ràpida, perquè t'has d'adaptar i crec que m'hi he adaptat bé».

— Suposo, però, que després de les semifinals a Nova York i Melbourne, encara somia més a jugar les semifinals a Roland Garros?

— «I tant! A més, París és el torneig en què mai no he acabat de jugar bé. Hi tinc potser més nervis, però sempre espero poder-hi fer un gran torneig».

— És, de fet, el torneig que els jugadors de terra somien conquerir.

— «El somni és guanyar París, és clar que sí, però ara ho veig difícil perquè hi ha jugadors molt bons i el que has de fer és intentar anar pas a pas i allargar les teves possibilitats al màxim».

— Que hi hagi Nadal també fa més difícil la gesta, oi?

— «Amb Rafael és molt difícil, però no només és ell, també hi ha altres jugadors amb un nivell altíssim, com Djokovic, que està fent un any espectacular; Federer, que continua estant allà; Murray, que també està jugant bé ara en terra… Hi ha molts jugadors; no és només en Rafael».

— Coincidir amb gran jugadors, però, no considera que sigui una mala passada del destí?

— «Ho veig al revés, que és una bona sort. Haver coincidit amb el millor de la història, Federer, i possiblement el millor de la història en terra, Nadal, és bo per a tots, perquè gràcies a en Rafael hem vist molt de tennis, hem guanyat dues copes Davis i és una època tennísticament parlant molt interessant».

— I amb vista als mitjans de comunicació, en què aquests grans noms acaparen tantes portades, creu que se li dóna la rellevància que se li hauria de donar a un «top-ten» consolidat com vostè?

— «El tracte està molt bé; personalment em trobo molt bé. Els mitjans de comunicació m'han tractat perfecte i és normal que es faci més bombo de Rafa i Roger, perquè són els qui sempre han estat allà dalt, han arribat i s'han enfrontat en moltes finals. Ho han guanya tot i és lògic. No hi tinc cap problema».

— Parlant de guanyar-ho tot, per a Ferrer el Comte de Godó continua sent molt especial, veritat?

— «Ara mateix és la meva màxima prioritat. Sempre he somiat a guanyar aquí; no serà fàcil perquè hi ha grans jugadors, però és un somni que sempre he volgut complir. Venia aquí quan era petit amb els meus pares i el record que en tinc és molt especial. M'encantaria guanyar».

— Porta uns quants anys estant molt a prop (dues finals i dues semifinals en els últims quatre anys) i avui juga una altra semifinal. Està fent mèrits, i més mostrant el nivell de joc actual, però quants anys creu que li queden en el tennis?

— «Espero que uns tres anys més, però mai no ho saps exactament. El tennis és un esport molt exigent i has de tenir sort amb les lesions per no tenir problemes de continuïtat».

— Precisament en aquesta exigència, i més després de tants anys en el circuit, no només és cabdal la part física, també intervé molt la mental.

— «La motivació és importantíssima. El dia que deixis de tenir motivació en el tennis i no estiguis bé mentalment, t'afectarà segur en el rendiment».

— I quin percentatge atorgaria a la part mental en el tennis?

— «Mentalment seria un 70 per cent i un 30 per al físic. Perquè tennísticament intentes millorar coses, però pràcticament ja saps què has de fer. La capacitat mental és la que, sovint, decideix en els moments en què es decideixen els partits».

— Els anys ajuden a saber llegir millor els partits, segurament. Amb més d'una dècada en el circuit, en què ha canviat el tennis?

— «Ha canviat l'experiència, els partits els enfoques d'una altra manera, tot és més tranquil. No tens la pressió d'intentar aguantar, sinó que disfrutes més del tennis. Respecte el 2007, que va ser el meu millor any, crec que he canviat molt. Com a persona, i també en la pista; és tot com més fàcil. Ara afronto de manera més natural tant les victòries com les derrotes».

— I del David Ferrer que va començar al d'ara en què ha canviat?

— «He canviat molt; em noto que he millorat mentalment i cada any intento també formar-me més com a persona».

— La maduresa, per tant, és un factor clau.

— «Evidentment, és importantíssim entrar a la pista i no jugar a impulsos, com feia abans, sinó jugar més de cara al partit, dominant més els temps i el ritme dels partits. I tot fa que estiguis més tranquil amb tu mateix».

— Un altre factor clau també és el seu tècnic, Javier Piles. Un entrenador de tota la vida.

— «Amb ell tinc una relació molt d'amistat, familiar, i ens coneixem molt. Amb el pas dels anys, el fet de conèixer-nos tant ho fa tot més fàcil».

— Coincidència o no, Nadal i vostè tenen el mateix entrenador de sempre, deu ser important per atorgar la consistència a una carrera.

— «És important per a mi, per a ell i en el seu cas per a tots. Fa que la gent miri tennis, fa que la gent aporti, i Rafael és un jugador que tant dins com fora de la pista ha aportat moltíssim i és un referent per a tothom».