Joaquim Rodríguez (Katiuxa) començarà avui unes merescudes vacances actives –com es diu en l'argot– amb un gust dolcíssim a la boca. Després d'uns quants mesos batallant en diversos fronts –París-Niça, volta al País Basc, clàssiques de les Àrdenes, Giro d'Itàlia i Dauphiné Libéré, entre d'altres– tornarà a casa amb la sensació de feina ben feta. La victòria d'ahir a la tradicional arribada de la Dauphiné –el port alpí de la Toussuire– li ha permès completar de manera brillant la primera meitat de tots els seus objectius. A la Dauphiné, a banda de les dues etapes seguides, va acabar cinquè en la general, es va endur el mallot de la regularitat i el premi de la muntanya.

El desenvolupament de l'etapa va ser esplèndid. Les escapades de sortida van ser el preludi del festival que es va viure a la Croix de Fer, un cim mític: 22 quilòmetres de pujada constant. Rodríguez ja va mostrar-hi les seves intencions bel·licoses. El líder Bradley Wiggins (Sky), amb una diferència substancial, va deixar fer als seus rivals. Els atacs es van succeir, pujant, baixant i en pla. El francès Thomas Voeckler i l'holandès Robert Gesink van ser els més incisius. Amb tot, tots els grans escaladors del pilot van acabar reunits en les rampes de la Toussuire, a 4 quilòmetres de l'arribada. Voeckler, el més ràpid, es pensava que ho tenia tot fet, però a poc més d'un quilòmetre Rodríguez va arrancar d'una manera salvatge amb un atac que hauria pogut signar el mateix Alberto Contador en l'últim Giro d'Itàlia. El català va tenir temps de recordar-se, un altre cop, de Xavi Tondo.

El proper objectiu de Rodríguez, la Vuelta, en què intentarà pujar al podi per primer cop en una gran volta. Aquest any el ciclista, número 1 del món el 2010, suma tres victòries.