A vegades la vida dóna segones oportunitats. Natàlia Rodríguez potser no tornarà a adquirir mai més el zenit de forma que va aconseguir en el mundial de Berlín. Però si alguna cosa li ha quedat d'aquella mala experiència és la fam de victòries. Ho deia la mateixa atleta en una entrevista a aquest diari després d'haver completat el 2010 la millor temporada de la seva carrera, amb el subcampionat mundial de pista coberta a Doha i el tercer lloc en l'europeu de Barcelona. “Des del mundial de Berlín, tot el que no sigui l'or em sembla poca cosa”, subratllava la recordista catalana. Aquesta ambició és, de ben segur, un dels seus punts forts a l'hora d'afrontar la que serà la seva quarta final d'un mundial a l'aire lliure.

Tot i aquesta gana, Natàlia arribava a la cita coreana amb alguns dubtes. Havia aconseguit una magnífica marca en el míting de Barcelona (4:01.50), però l'absència de competicions de primer nivell plantejava algunes incògnites sobre el seu rendiment en la principal cita del curs. El debut a Taegu, el tràmit de les sèries eliminatòries, tampoc va aclarir el panorama. Així ho va plantejar al seu entrenador, Miguel Escalona. Qüestió de sensacions, com acostumen a dir els migfondistes. Aquestes sensacions, però, van fer un tomb espectacular després de veure la seva actuació en les semifinals. Un triomf secundari, però que van suposar una important dosi d'autoconfiança i foragitar fantasmes del passat. En aquest sentit, no serà en la final l'etíop Gelete Burka, l'altra trista protagonista de l'incident de Berlín. Si que hi serà, en canvi, la corredora de Bahrain Jamal, guanyadora del títol a la capital alemanya i que per palmarès i estat de forma s'ha de considerar com la principal candidata a la victòria. A més de Natàlia, entre les altres aspirants a les places d'honor s'hi ha d'apuntar la jove etíop Gezahegne i la ucraïnesa Tobias, atletes que ja han brillat en l'alta competició, sense oblidar la marroquina Lakhouad i la turca Karakaya. La cita, a les 13.55h.