A vega­des la vida dóna sego­nes opor­tu­ni­tats. Natàlia Rodríguez pot­ser no tor­narà a adqui­rir mai més el zenit de forma que va acon­se­guir en el mun­dial de Berlín. Però si alguna cosa li ha que­dat d'aque­lla mala experiència és la fam de victòries. Ho deia la mateixa atleta en una entre­vista a aquest diari després d'haver com­ple­tat el 2010 la millor tem­po­rada de la seva car­rera, amb el sub­cam­pi­o­nat mun­dial de pista coberta a Doha i el ter­cer lloc en l'euro­peu de Bar­ce­lona. “Des del mun­dial de Berlín, tot el que no sigui l'or em sem­bla poca cosa”, subrat­llava la recor­dista cata­lana. Aquesta ambició és, de ben segur, un dels seus punts forts a l'hora d'afron­tar la que serà la seva quarta final d'un mun­dial a l'aire lliure.

Tot i aquesta gana, Natàlia arri­bava a la cita core­ana amb alguns dub­tes. Havia acon­se­guit una magnífica marca en el míting de Bar­ce­lona (4:01.50), però l'absència de com­pe­ti­ci­ons de pri­mer nivell plan­te­java algu­nes incògni­tes sobre el seu ren­di­ment en la prin­ci­pal cita del curs. El debut a Taegu, el tràmit de les sèries eli­mi­natòries, tam­poc va acla­rir el pano­rama. Així ho va plan­te­jar al seu entre­na­dor, Miguel Esca­lona. Qüestió de sen­sa­ci­ons, com acos­tu­men a dir els mig­fon­dis­tes. Aques­tes sen­sa­ci­ons, però, van fer un tomb espec­ta­cu­lar després de veure la seva actu­ació en les semi­fi­nals. Un tri­omf secun­dari, però que van supo­sar una impor­tant dosi d'auto­con­fiança i fora­gi­tar fan­tas­mes del pas­sat. En aquest sen­tit, no serà en la final l'etíop Gelete Burka, l'altra trista pro­ta­go­nista de l'inci­dent de Berlín. Si que hi serà, en canvi, la cor­re­dora de Bah­rain Jamal, gua­nya­dora del títol a la capi­tal ale­ma­nya i que per pal­marès i estat de forma s'ha de con­si­de­rar com la prin­ci­pal can­di­data a la victòria. A més de Natàlia, entre les altres aspi­rants a les pla­ces d'honor s'hi ha d'apun­tar la jove etíop Geza­hegne i la ucraïnesa Tobias, atle­tes que ja han bri­llat en l'alta com­pe­tició, sense obli­dar la mar­ro­quina Lak­ho­uad i la turca Karakaya. La cita, a les 13.55h.