Natàlia Rodríguez va començar la final de 1.500 m amb el rostre extremadament seriós. Concentrada, ni tan sols va saludar a càmera en el protocol de presentacions. Quatre minuts després arribava a la meta amb els punys tancats i un somriure de satisfacció. De feina ben feta. Va córrer per guanyar l'or, però es va haver de resignar al bronze. L'ambició era màxima i segurament la mateixa fam de victòria li va jugar una mala passada. En el seu propòsit per foragitar els fantasmes del mundial de Berlín va atacar prematurament, quan encara restaven 450 metres, i en l'última recta li van fallar les forces per defensar la posició preferent. Va veure com en els últims 20 metres l'avançaven primer la nord-americana Jennifer Simpson, una especialista d'obstacles reciclada amb èxit al 1.500 m, i just després la britànica Hannah England. Natàlia, però, no es va enfonsar i va resistir l'atac de la marroquina Btissam Lakhouad, que venia amb força a la recerca del podi. La catalana va salvar una medalla de bronze d'enorme valor simbòlic. Alliberada, va tenir un record per als seus i mostrava amb orgull el mocador de la colla castellera dels Xiquets de Tarragona, amb què embolicava el seu avantbraç esquerre.

La prova va començar a un ritme més aviat lent. La corredora de Bahrain Mimi Belete prenia el comandament i obria el camí a la defensora del títol, la seva compatriota Maryam Yusuf Jamal, en la que semblava una clàssica tasca d'equip. Natàlia guardava forces a la cua del grup. Sense més incidències van transcórrer les dues primeres voltes. Superada la meitat de la prova, la catalana va evolucionar amb rapidesa per abandonar les últimes posicions i col·locar-se en el grup capdavanter. Aquesta maniobra la va salvar de veure's involucrada en una altra caiguda –a 600 metres del final– de conseqüències fatals. Natàlia ja no podia resistir la tensió del moment i va decidir llançar-se a tota velocitat per al botí més preuat. La jove etíop Kalkidan Gezahegne, campiona mundial en pista coberta, es va situar darrere les seves passes i va contraatacar en l'últim revolt. La migfondista del Nàstic es va mantenir ferma en una acció que a la llarga resultaria determinant per poder conservar la medalla de bronze. Amb anterioritat, ja havia quedat fora de combat Jamal, la principal favorita i que, curiosament, i potser era premonitori, no va competir amb el pitral daurat que identificava els campions de Berlín. Simpson, Barringer de soltera, va vèncer amb la pitjor marca (4:05.40) de les tretze edicions del campionat, però poc importava quan es guanya el màxim guardó.

Amb aquesta medalla de bronze i amb l'excepció de l'incident de la capital alemanya, Natàlia s'ha instal·lat definitivament en l'elit del 1.500 m després d'haver estat mare el 2007 i de la tornada a l'alta competició en els Jocs Olímpics de Pequín 2008. La tarragonina ja acumula quatre medalles: la de plata en l'europeu de pista coberta de Torí 2009, una altra de plata en el mundial en sala de Doha 2010, la de bronze en l'europeu de Barcelona 2010 i el bronze d'ahir a Taegu. Natàlia ja ha deixat enrere l'època en què s'havia de conformar amb places de finalista i ahir va confirmar la seva continuïtat: “La medalla de bronze em fa molta il·lusió amb vista al curs vinent.”