Més enllà de l'evolució d'Usain Bolt –des de l'infern en la pífia dels 100 m, passant per la redempció en els 200 m i la glòria del rècord en el relleu– i la participació històrica de l'atleta amputat Oscar Pistorius, amb unes pròtesis de fibra de carboni, el mundial de Taegu que diumenge va tancar les portes ha donat molt més de si. S'ha parlat molt de la gran quantitat de figures que s'han estrellat o han quedat lluny de les expectatives. La llista seria molt llarga amb Kenenisa Bekele, Ielena Isinbaieva, Andreas Thorkildsen, Blanka Vlasic, Steven Hooker, i tants d'altres. Cadascú tindrà les seves raons per no haver arribat a la cita mundialista en plenitud. Sigui per la inactivitat, les lesions o la saturació de grans campionats, el cert és que en algunes disciplines s'albira clarament un relleu generacional amb els Jocs Olímpics de Londres a l'horitzó. Els canvis de cicle són clarament visibles en algunes proves masculines. Es podien posar molts exemples. El mundial de Taegu, amb medalles repartides entre 41 federacions diferents, també ha evidenciat com cap altre el grau d'universalització que ha adquirit l'atletisme, arribant als quatre racons del planeta.

El velocista de l'illa caribenya de Granada Kirani James, campió en els 400 m, sintetitza com cap altre tots dos fenòmens: el relleu generacional i la globalització dels mundials. James, que acaba de fer 19 anys, va destronar sobre la mateixa línia de meta el nord-americà LaShawn Merritt, que reapareixia després d'una sanció per dopatge. Granada, una illa de poc més de 100.000 habitants i amb una superfície total de 344 km², va ser capaç de col·locar dos atletes en la final de la volta a la pista. El jamaicà Yohan Blake, campió circumstancial en els 100 m, i el francès Cristophe Lemaitre, quart en 100 i tercer en 200 m, també formen part d'aquesta nova generació de velocistes cridats a exercir un important protagonisme en el pròxim lustre. Però l'eclosió de joves valors no se cenyeix a la velocitat, sinó que abasta tots els sectors de l'atletisme: des dels salts amb victòries com les del polonès Wojciechowski en perxa i el nord-americà Taylor en triple, als llançaments amb l'alemany Storl en pes i les curses de fons, amb l'etíop Jeilan, brillant vencedor en els 10.000 m. D'altres no han tastat la glòria, però hi van quedar molt a prop com el nord-americà Eaton, que es va haver de conformar amb el subcampionat del decatló després d'haver assumit el lideratge en les sis primeres proves. Tot i la joventut i l'absència de títols en grans campionats, no es pot incloure en aquest grup el kenyà David Rudisha, que ja arribava a la cita com a gran favorit dels 800 m després de les dues plusmarques mundials aconseguides el curs passat.

En categoria femenina, l'aparició de noves figures no ha estat tan evident. Destaca l'australiana Sally Pearson, que es va imposar amb un magnífic registre en els 100 m tanques i el poderós equip rus, que va acaparar set títols, amb moltes atletes de la generació compresa entre el 1985 i el 1988. La cita olímpica acabarà de marcar si es pot parlar clarament de relleu generacional o les figures consagrades tornen a marcar la pauta.