GRANOLLERS 24

BARÇA 33

El Barça va imposar la lògica en el derbi català, jugat i definit amb des de la superioritat d'una plantilla més àmplia i més talentosa que va executar amb la solvència que atorga la imbatibilitat. Des que va perdre la supercopa d'Espanya (contra l'Atlético), en el duel inaugural de la temporada, els blaugrana només han conegut la victòria. Ahir, però, no va ser tan còmoda ni tan senzilla com d'altres. El Granollers, per impuls, es va mantenir viu durant una primera part en què va marxar perdent de cinc (12-17). L'entrada dels joves Albert Pujol i Pol Capdevila (aquest últim, titular) va elevar els nous aires d'un equip llastrat per les lesions, especialment la d'última hora del central Malasinskas, i per la poca efectivitat del principal canoner de l'equip, el txec Reznicek, molt ben tapat pel Barça. Un equip que, durant la primera meitat, sempre va trobar Nagy quan el Granollers, amb Campos i el contestatari Resina des de l'extrem, presentava resistència. Tres gols seus van ser la resposta a cada escomesa del rival, just després d'un temps mort de Cadenas que va fer el seu efecte (8-10, minut 17). La reacció vallesana va provocar el temps mort de Xavi Pascual. Una aturada per demanar intensitat i agressivitat a un líder que abans del descans, amb la defensa 5-1, va poder contenir la circulació de pilota del Granollers, que durant el primer temps va aconseguir el que pretenia: evitar el contraatac blaugrana.

En la segona, però, el 5-1 va tancar espais i les pèrdues de pilota vallesanes van augmentar, i el Barça va fer pagar cada errada amb gols al contraatac (7) que van dilapidar les aspiracions del Granollers, que malgrat la derrota va segellar la certesa de cada temporada, i que per habitual no és menys remarcable: la productivitat del treball de base. Pol Capdevila, Albert Pujol (màxim golejador vallesà amb sis gols) i Ferran Solé són les alternatives de Cadenas per contrarestar les lesions i la plantilla curta. Un fet que, contra el Barça, s'accentua amb el pas dels minuts. Un equip amb una enorme profunditat de banqueta que li permet elevar les revolucions durant les segones parts. Un parcial de 0-4 (17-26, minut 43) va enaltir la tàctica blaugrana, que encara va afavorir l'aparició de Saric, fins aleshores discret i que amb tres aturades consecutives va ajudar a marcar les diferències. En l'altra porteria, Gonzalo Pérez de Vargas, cedit precisament pel Barça, no va ser el mur infranquejable que va ser a Madrid (contra l'Atlético) el cap de setmana passat, i li va costar entrar en el partit. En la primera, va ser substituït per Manel Pérez, en canvi en la segona ja va trobar les sensacions per anar-se'n a les vuit aturades, mitigant les diferències que el Barça va dur fins als dotze gols (21-33, minut 57). Pujol i Capdevila, amb dos gols cada un, van reduir la distància per sota els deu gols, subratllant dues evidències: el poder del planter local, i la superioritat blaugrana, que per cinquè any seguit va aconseguir la victòria a Granollers. Aquesta el manté invicte (en 12 partits) i líder per la diferència de gols, tot esperant el duel contra l'Atlético d'aquí a deu dies.