El cercle virtuós 2003

Allà va començar tot. No podríem enten­dre el Barça de Guar­di­ola, el de 13 títols de 16 pos­si­bles, el millor equip de la història, sense les elec­ci­ons del juny del 2003 al Barça. Jan Laporta, que havia encapçalat l'Ele­fant Blau i acti­vat una moció de cen­sura que va ser el prin­cipi de la fi de Josep Lluís Núñez, havia anat de número dos de Lluís Bas­sat per per­dre les elec­ci­ons del 2000 amb Joan Gas­part. Va ser una etapa negra per al Barça. El club va entrar en una crisi espor­tiva, econòmica, social i ins­ti­tu­ci­o­nal sense pre­ce­dents, i Gas­part va haver de dei­xar la pre­sidència el febrer del 2003 a Enric Reyna, que va haver de dimi­tir poc després i dei­xar el club a les mans d'una ges­tora diri­gida per Joan Tray­ter.

Bas­sat es va tor­nar a pre­sen­tar amb una can­di­da­tura de con­sens, i amb Pep Guar­di­ola de secre­tari tècnic. Però Laporta tenia idees pròpies i feia temps que havia deci­dit pre­sen­tar-se en soli­tari per ser algun dia pre­si­dent del Barça, encara que perdés el juny del 2003. Però va reu­nir una can­di­da­tura for­mi­da­ble, amb San­dro Rosell de número 2 i els lla­vors des­co­ne­guts Fer­ran Sori­ano i Marc Ingla. Junts van bas­tir un pro­jecte gua­nya­dor i encara que les enques­tes ofi­ci­a­lis­tes els igno­ra­ven, van tre­pit­jar el país amb un dis­curs modern, cata­la­nista i inno­va­dor que els va fer gua­nya­dors. Ni Bas­sat ni els altres qua­tre can­di­dats, Llau­radó, Min­gue­lla, Martínez-Rovira i Majó, hi van tenir res a fer. Laporta va gua­nyar amb més del 52% dels vots. Es va tro­bar un equip des­fet, entre­nat per Rado­mir Antic, que va que­dar sisè en la lliga gua­nyant en el dar­rer par­tit –el dia que Laporta va pren­dre pos­sessió– el Celta i clas­si­fi­cant-se per jugar la UEFA.

La nova direc­tiva va fit­xar l'holandès Rijka­ard de tècnic per con­sell de Cruyff, l'asses­sor de Laporta, i va orga­nit­zar un equip al vol­tant de Ronal­dinho, que al Barça es va con­ver­tir en el millor juga­dor del món. Durant la pri­mera tem­po­rada, l'equip va que­dar segon en la lliga, va mera­ve­llar amb el seu joc, va fer una remun­tada espec­ta­cu­lar i va dei­xar el Madrid enrere encara que el València va ser campió. Després arri­ba­rien els èxits espor­tius, el tren­ca­ment del fee­ling entre Laporta i Rosell, i la dimissió de l'actual pre­si­dent i de la seva gent. Però va ser aquell pro­jecte que van bate­jar com el cer­cle virtuós, el que va posar les bases del Barça actual i que ha permès a socis i afi­ci­o­nats creure que fut­bolísti­ca­ment estem vivint els millors anys de la nos­tra vida.