Allà va començar tot. No podríem entendre el Barça de Guardiola, el de 13 títols de 16 possibles, el millor equip de la història, sense les eleccions del juny del 2003 al Barça. Jan Laporta, que havia encapçalat l'Elefant Blau i activat una moció de censura que va ser el principi de la fi de Josep Lluís Núñez, havia anat de número dos de Lluís Bassat per perdre les eleccions del 2000 amb Joan Gaspart. Va ser una etapa negra per al Barça. El club va entrar en una crisi esportiva, econòmica, social i institucional sense precedents, i Gaspart va haver de deixar la presidència el febrer del 2003 a Enric Reyna, que va haver de dimitir poc després i deixar el club a les mans d'una gestora dirigida per Joan Trayter.

Bassat es va tornar a presentar amb una candidatura de consens, i amb Pep Guardiola de secretari tècnic. Però Laporta tenia idees pròpies i feia temps que havia decidit presentar-se en solitari per ser algun dia president del Barça, encara que perdés el juny del 2003. Però va reunir una candidatura formidable, amb Sandro Rosell de número 2 i els llavors desconeguts Ferran Soriano i Marc Ingla. Junts van bastir un projecte guanyador i encara que les enquestes oficialistes els ignoraven, van trepitjar el país amb un discurs modern, catalanista i innovador que els va fer guanyadors. Ni Bassat ni els altres quatre candidats, Llauradó, Minguella, Martínez-Rovira i Majó, hi van tenir res a fer. Laporta va guanyar amb més del 52% dels vots. Es va trobar un equip desfet, entrenat per Radomir Antic, que va quedar sisè en la lliga guanyant en el darrer partit –el dia que Laporta va prendre possessió– el Celta i classificant-se per jugar la UEFA.

La nova directiva va fitxar l'holandès Rijkaard de tècnic per consell de Cruyff, l'assessor de Laporta, i va organitzar un equip al voltant de Ronaldinho, que al Barça es va convertir en el millor jugador del món. Durant la primera temporada, l'equip va quedar segon en la lliga, va meravellar amb el seu joc, va fer una remuntada espectacular i va deixar el Madrid enrere encara que el València va ser campió. Després arribarien els èxits esportius, el trencament del feeling entre Laporta i Rosell, i la dimissió de l'actual president i de la seva gent. Però va ser aquell projecte que van batejar com el cercle virtuós, el que va posar les bases del Barça actual i que ha permès a socis i aficionats creure que futbolísticament estem vivint els millors anys de la nostra vida.