Fresno va mar­car un punt d'inflexió en l'intent de Cata­lu­nya de ser reco­ne­gut com un país espor­tiu. Allà s'hi va cele­brar l'assem­blea de la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal de Pati­natge (FIRS) que havia de reconèixer la fede­ració cata­lana com a mem­bre de ple dret. Un any abans, la selecció havia con­que­rit el títol mun­dial B.

La lega­li­tat i tots els pre­ce­dents juga­ven a favor de Cata­lu­nya. Fins i tot el pre­si­dent de la FIRS, l'influ­ent Isi­dre Oli­ve­ras de la Riva, estava con­vençut que acon­se­gui­ria com­ple­tar un fet històric per a l'esport del nos­tre país. Des del pri­mer dia, però, ja es va veure que les coses no serien fàcils. El govern espa­nyol, a través del Con­sell Supe­rior d'Esports (CSD), va mun­tar un ope­ra­tiu d'urgència que va con­tra­res­tar tots els anys de feina de la fede­ració cata­lana, de la UFEC i la de la secre­ta­ria gene­ral de l'Esport.

Es trac­tava d'impe­dir costés el que costés que l'assem­blea de Fresno acceptés la fede­ració cata­lana i es creés un pre­ce­dent inac­cep­ta­ble per al govern espa­nyol, que Cata­lu­nya i Espa­nya diri­mis­sin sobre el ter­reny de joc la supre­ma­cia de l'hoquei sobre patins en l'àmbit inter­na­ci­o­nal.

El mateix minis­tre espa­nyol d'Afers Exte­ri­ors, Miguel Ángel Mora­ti­nos, va moure els fils neces­sa­ris per asse­gu­rar-se que algu­nes de les dele­ga­ci­ons que havien promès el vot a favor del reco­nei­xe­ment can­vi­es­sin de decisió a última hora. Final­ment, una suma de pode­ro­sos fac­tors van pro­vo­car el fracàs català a Fresno en aque­lla assem­blea del novem­bre del 2004: la pri­mera i última acció des­es­pe­rada a càrrec del CSD exi­gint per carta a totes les fede­ra­ci­ons inter­na­ci­o­nals que revo­ques­sin l'acord de Miami amb ame­na­ces inclo­ses, el com­promís actiu i deci­siu del PSOE –que aca­bava d'arri­bar al poder– con­tra aquell reco­nei­xe­ment, la pressió mediàtica dels mit­jans espa­nyols i final­ment la cons­pi­ració del vice­pre­si­dent de la FIRS, l'italià Saba­tino Aracu, amb els altres mem­bres de la fede­ració per desa­llot­jar Oli­ve­ras de la Riva de la pre­sidència. En una votació anàrquica i des­con­tro­lada a mà alçada, Aracu va impo­sar el seu cri­teri i Cata­lu­nya va per­dre.