Més esport

La ciutat maleïda 2004

L'assemblea de la FIRS va votar contra del reconeixement de Catalunya

El govern espanyol va pressionar per evitar l'oficialitat

El govern espanyol va contrarestar els anys de feina de la federació, la UFEC i el govern català

Fresno va mar­car un punt d'inflexió en l'intent de Cata­lu­nya de ser reco­ne­gut com un país espor­tiu. Allà s'hi va cele­brar l'assem­blea de la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal de Pati­natge (FIRS) que havia de reconèixer la fede­ració cata­lana com a mem­bre de ple dret. Un any abans, la selecció havia con­que­rit el títol mun­dial B.

La lega­li­tat i tots els pre­ce­dents juga­ven a favor de Cata­lu­nya. Fins i tot el pre­si­dent de la FIRS, l'influ­ent Isi­dre Oli­ve­ras de la Riva, estava con­vençut que acon­se­gui­ria com­ple­tar un fet històric per a l'esport del nos­tre país. Des del pri­mer dia, però, ja es va veure que les coses no serien fàcils. El govern espa­nyol, a través del Con­sell Supe­rior d'Esports (CSD), va mun­tar un ope­ra­tiu d'urgència que va con­tra­res­tar tots els anys de feina de la fede­ració cata­lana, de la UFEC i la de la secre­ta­ria gene­ral de l'Esport.

Es trac­tava d'impe­dir costés el que costés que l'assem­blea de Fresno acceptés la fede­ració cata­lana i es creés un pre­ce­dent inac­cep­ta­ble per al govern espa­nyol, que Cata­lu­nya i Espa­nya diri­mis­sin sobre el ter­reny de joc la supre­ma­cia de l'hoquei sobre patins en l'àmbit inter­na­ci­o­nal.

El mateix minis­tre espa­nyol d'Afers Exte­ri­ors, Miguel Ángel Mora­ti­nos, va moure els fils neces­sa­ris per asse­gu­rar-se que algu­nes de les dele­ga­ci­ons que havien promès el vot a favor del reco­nei­xe­ment can­vi­es­sin de decisió a última hora. Final­ment, una suma de pode­ro­sos fac­tors van pro­vo­car el fracàs català a Fresno en aque­lla assem­blea del novem­bre del 2004: la pri­mera i última acció des­es­pe­rada a càrrec del CSD exi­gint per carta a totes les fede­ra­ci­ons inter­na­ci­o­nals que revo­ques­sin l'acord de Miami amb ame­na­ces inclo­ses, el com­promís actiu i deci­siu del PSOE –que aca­bava d'arri­bar al poder– con­tra aquell reco­nei­xe­ment, la pressió mediàtica dels mit­jans espa­nyols i final­ment la cons­pi­ració del vice­pre­si­dent de la FIRS, l'italià Saba­tino Aracu, amb els altres mem­bres de la fede­ració per desa­llot­jar Oli­ve­ras de la Riva de la pre­sidència. En una votació anàrquica i des­con­tro­lada a mà alçada, Aracu va impo­sar el seu cri­teri i Cata­lu­nya va per­dre.

Un Jocs històrics per a Gervasi Deferr

El gimnasta català Gervasi Deferr va obtenir en la final del concurs de salt la seva segona medalla d'or olímpica. Encara ara és l'únic català que ho ha aconseguit.

Pedrosa, un geni sobre dues rodes

El motociclisme català va continuar sumant èxits. El jove pilot de Castellar del Vallès Dani Pedrosa, amb només dinou anys, va sumar el títol mundial en els 250 cc en el seu primer any en la categoria. A més, ja havia sigut campió dels 125 cc l'any anterior. Pedrosa, amb una Honda, va guanyar set curses, va pujar tretze cops al podi i va superar en la general l'argentí Sebastián Porto (Aprilia) i Randy de Puinet (Aprilia). Un altre català, el manresà Toni Elias (Honda), va ser el quart classificat.

Primer Dakar per a un pilot català

El pilot de Folgueroles Nani Roma, amb una KTM, es va convertir aquell any en el primer pilot català que aconseguia pujar al capdamunt del podi en la llegendària
cursa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)