Més que una lliga 2005

Totes les lli­gues tenen un sabor espe­cial, però si n'hi ha una que és recor­dada espe­ci­al­ment és la del 2005. El Barça de Rijka­ard la va acon­se­guir al Ciu­tat de València. Va ser el 15 de maig quan un gol de Samuel Eto'o va cer­ti­fi­car un empat que tren­cava una sequera de sis tem­po­ra­des. Era el final de la tra­vessa pel desert. El pri­mer títol de la direc­tiva de Laporta i, en certa manera, la gènesi de la situ­ació de mag­ni­ficència que es viu en aquests moments. Per posar dos exem­ples, aque­lla lliga era el pri­mer títol de Puyol amb la samar­reta blau­grana. També de Valdés i d'Ini­esta i d'un mar­rec de divuit anys ano­me­nat Leo Messi que des­pre­nia les pri­me­res espur­nes de bri­llan­tor en el món del fut­bol. Rijka­ard –ter­ri­ble­ment qüesti­o­nat la tem­po­rada ante­rior– va ser el gran arqui­tecte d'un equip que girava al vol­tant del gran Ronal­dinho amb la col·labo­ració ines­ti­ma­ble del voraç Eto'o. El came­runès va ser peça activa amb 24 gols i un reci­tal d'entrega, men­tre que el bra­si­ler aglu­ti­nava la màgia d'un pla­neta que es ren­dia als seus peus. L'any (també es va gua­nyar la super­copa d'Espa­nya con­tra el Betis) va cloure amb Ronal­dinho reg­nant. Al novem­bre reco­llia la seva pri­mera Pilota d'Or i un mes després el FIFA World Player –tro­feu que lla­vors dona­ven els matei­xos fut­bo­lis­tes– i tots els grans euro­peus volien fit­xar-lo. Víctor Valdés rubri­cava aque­lla pri­mera lliga amb el seu pri­mer tro­feu Zamora, men­tre que Messi (dues set­ma­nes abans de con­que­rir la lliga) mar­cava con­tra l'Alba­cete, al Camp Nou, el seu pri­mer gol en par­tit ofi­cial amb la samar­reta blau­grana. L'argentí apro­fi­tava les seves vacan­ces per guiar la seva selecció a gua­nyar el mun­dial sub-20. Tot ple­gat va ser una clara decla­ració d'inten­ci­ons que el millor havia d'arri­bar. Aquell mateix 2005 –va ser al novem­bre–, es va pro­duir la magnífica exhi­bició de Ronal­dinho al Ber­nabéu (0-3) i la defi­ni­tiva con­fir­mació d'un futur esplen­dorós. En tot l'any natu­ral, el Barça només va per­dre sis par­tits (el més dolorós, a Lon­dres, en l'eli­mi­nació euro­pea). L'any va aca­bar tacat. Al desem­bre, l'equip va per­dre Xavi, que es va tren­car el genoll.