Sota el cel de París 2006
El Barça guanya la segona copa d'Europa de la seva història, catorze anys després de Wembley
L'equip tanca amb el doblet un cicle triomfant
El cercle virtuós iniciat el 2003 amb l'arribada de la junta de Joan Laporta i amb el fitxatge de Ronaldinho va tocar sostre a París. Saint Denis ha passat a la història com l'estadi que va viure el clímax d'una plantilla gestionada per Frank Rijkaard i liderada per una combinació de jugadors brasilers –Ronaldinho, Deco, Edmílson, Sylvinho...– i del planter –Xavi, Puyol, Valdés, un jove Iniesta...–. Aquella Champions constatava, davant l'atenta mirada de tot el firmament futbolístic, aquell gir engegat tres anys enrere. El Milan va ser la víctima en les semifinals, i en la final de París els blaugrana es van desfer de l'Arsenal d'Arsène Wenger i Thierry Henry gràcies a un gol de Belletti, que amb aquella jugada deixaria la seva empremta en l'imaginari blaugrana. Per sempre. També ho faria Ronaldinho, l'autèntic impulsor del que es va anomenar cercle virtuós. A ell li deu el Barça la resurrecció d'un estil futbolístic i d'una il·lusió que havien quedat enterrats amb els mals resultats dels anys anteriors.
A París, el club va aconseguir la segona copa d'Europa de la seva història, catorze anys després d'aquella primera assolida pel dream team al vell Wembley, i el barcelonisme va recuperar l'autoestima perduda. Poc abans de la final de la Champions, a més, l'equip també s'havia assegurat matemàticament la lliga al camp del Celta, quan encara s'havien de disputar tres jornades, amb Samuel Eto'o com a pitxitxi (26 gols). Aquell grup combinava regularitat i espectacularitat a parts iguals.
Però el 2006 va ser un any bipolar. I al doblet li van seguir uns mesos negres que van marcar la davallada final del Barça de Rijkaard. Una derrota tan contundent com sorprenent en la supercopa d'Europa, contra el Sevilla, va ser un mal auguri. L'equip perdria gas en la lliga, immers en una dinàmica d'apatia i poc sacrifici, i al desembre va acumular una altra decepció en el mundial de clubs del Japó, en perdre la final contra l'Internacional de Porto Alegre. La pitjor manera de cloure el que havia estat, paradoxalment, un dels millors anys de la història del Barça.
Gasol s'estrena en l'All-Star de l'NBA
Cinc anys després d'haver arribat a la millor lliga del món, Pau Gasol es va convertir en el primer català de la història que disputava el partit de les estrelles. Va jugar amb l'equip de l'oest, que va perdre 120-122.
El Nàstic torna a ser club de primera
El Nàstic va tornar a la primera divisió gràcies a l'ascens assolit al camp del Xerès el 3 de juny del 2006, un dels dies més feliços de tota la història grana. L'equip, entrenat per Luis César, va fer una segona volta impecable i va tancar la lliga de segona A en segon lloc, al darrere només del Recreativo de Huelva, i amb l'ascens a la butxaca. El club tarragoní tornava a l'elit del futbol espanyol 46 anys després d'haver-hi jugat per última vegada. L'experiència, però, només va durar una temporada.
L'Espanyol, campió de copa al Bernabéu
L'Espanyol de Miguel Ángel Lotina va guanyar la quarta copa del Rei de la seva història al Santiago Bernabéu. El 13 d'abril va vèncer el Saragossa en la final, amb gols de Luis García (2), Tamudo i Coro.
