Voleibol
Líder en un altre món
El morellenc Jordi Gens disputa la lliga iraniana amb el Paykan, el primer classificat i propietat d'un magnat de l'automòbil
Casat i establert a Atenes, és un rodamón i fins i tot havia jugat a Xipre, però ara compagina el procés d'adaptació esportiva amb la convivència en una república islàmica misògina de llibertats generals ben escasses
Palència, Tarragona, Màlaga, Niça, Tenerife, Salònica, Atenes, Famagusta i Teheran. No és el trajecte per a jugadors de rol exigents, ni la proposta de baix cost d'una agència de viatges interessada en la multiculturalitat. Ni un nou Orient Express del Mediterrani tret de Palència. Es tracta de les ciutats on el morellenc Jordi Gens ha jugat a voleibol professionalment, encara que l'adjectiu, amb el sentit estricte de la definició, no es va complir en la darrera etapa al Panathinaikòs. Jordi Gens (el Morell, 1978) ha estat un dels millors col·locadors catalans dels últims anys i el successor natural del gran Cosme Prenafeta, barceloní que es va fer un tip de guanyar títols amb l'Unicaja Almeria. Amb 33 anys i establert i casat a Atenes, on dirigeix un gimnàs, li va arribar una proposta tan lucrativa com inversemblant: fitxar pel campió de la lliga iranià. La llunyania, els tòpics i les generalitzacions sempre injustes indueixen a l'error i a l'Iran, encara que sembli estrany, el voleibol és un dels esports que ara mateix mou més aficionats. “És l'esport número u”, assegura Gens, que és col·locador titular del Paykan, el líder de la lliga i rival sempitern del Saipa perquè tots dos són propietat dels dos majors fabricants d'automòbils de l'Iran. “Si vols comprar un cotxe d'una marca estrangera et costa el triple i per això aquests dos grups en venen molts. Aquí la crisi no es nota i els contractes que oferixen doblen els de països europeus”, explica el morellenc, que de moment ha signat només per una temporada tot i que li oferien dos anys de contracte: “primer vull veure com m'adapto”. Entre els factors que han permès que el producte interior brut d'aquesta república islàmica a mig camí entre el Pròxim Orient i Àsia es dispari destaca l'exportació de petroli i de gas natural i el caviar.
De moment, les coses li van força bé. El seu equip és líder, ell és titular i es pren amb filosofia els singulars costums iranianes, sobretot els que fan referència a limitar o directament a prescindir dels drets femenins. Admet, però, que la seva estada és provisional i que li seria impossible quedar-s'hi. “La meva dona va venir per Nadal i es va haver de posar el burca i portar sempre la cintura tapada amb una faldilla.
Tot i amb això, a la capital hi ha menys extremisme que quan t'endinses en els pobles més petits, en què la cultura és molt més radical. Teheran no és perillosa.” Gens relata també altres particularitats que imposa la teocràcia: “L'alcohol esta prohibit i també ho estan totes les cadenes americanes de menjar ràpid pel conflicte que tenen aquest dos països. I les xarxes públiques d'internet també estan limitades; nomes t'hi pots connectar amb un programa antifiltres.”
En la seva família, la precursora d'experiències esportives a l'estranger va ser la seva germana Marta, designada per la federació espanyola com la millor jugadora del segle XX i que ara és entrenadora del CVB Barça. Va disputar el campionat italià fent un parèntesi a la seva carrera prolífica i d'èxit en la superlliga espanyola, en què va militar sempre en els equips capdavanters. Fos com fos, el cas és que abans d'aterrar a Teheran, Gens també havia jugat en les lligues espanyola, francesa, grega i xipriota, en què va ser decisiu perquè el seu equip, l'Anorthosis, aconseguís el títol el 2008.
Una dada que demostra l'esclat del voleibol a l'Iran és que el seleccionador absolut és l'argentí Julio Velasco, considerat un dels millors tècnics del món encara que no triomfés dirigint la selecció espanyola. Velasco va obtenir un bon grapat de títols en la lliga italiana i fins i tot va assessorar equips de futbol del calcio. La selecció masculina de l'Iran és la dotzena del rànquing mundial. El Paykan ha estat el campió de les últimes sis lligues i també du sis títols asiàtics consecutius. Va ser tercer en el mundial de clubs del 2010 i quart el 2009.
Què té el morellenc per ser un jugador tan buscat arreu? És bon director de joc, té caràcter i contribueix en el bloqueig amb una bona capacitat de salt i intuïció. A més, atresora una experiència que s'ha guanyat a pols. Quan va jugar per primer cop la superlliga el setembre del 1996 a Tarragona amb 18 anys, va tenir la sort de tenir al seu costat el seu company sevillà Gustavo Saucedo, que s'ha retirat enguany. Tots dos havien coincidit abans a Palència i també van retrobar-se més tard a Niça, on van triomfar . Gens va ser inclòs el 2003 en el sis ideal de la lliga francesa, una de les més potents d'Europa, un guardó que li fa una il·lusió especial.