No cri­ti­caré els càrrecs espor­tius que tenen remu­ne­ració. En tenen tot el dret. Un sou pro­por­ci­o­nal a la res­pon­sa­bi­li­tat els implica i els res­pon­sa­bi­litza. Però si una per­sona renun­cia als calés per amor a l'art, perquè s'ho pot per­me­tre i perquè creu que la situ­ació de crisi actual és molt com­pli­cada com diu que farà Miquel Àngel López si der­rota Car­melo Pani­a­gua en les elec­ci­ons a la RFEP, oli en un llum. No només per això és un bon can­di­dat. Està ben asses­so­rat, té bona gent en la seva can­di­da­tura i té molt clar que el pal de paller del pati­natge és l'hoquei sobre patins. És un exem­ple. Tots els polítics i càrrecs públics espor­tius que dupli­quen o tri­pli­quen sous hau­rien de triar-ne només un. Per decència i per crisi.