Orgull del Capcir i rei del món
Biatló. El nord-català Martin Fourcade és un dels herois del mundial de biatló, en el qual ja ha guanyat dues medalles d'or. Nascut a la Llaguna, fa 23 anys, llueix catalanitat arreu on va
De sobres és conegut que l'esport rei a la Catalunya del Nord és el rugbi. El seu tron no el fa perillar ni Déu però, en els últims anys, gràcies als èxits d'un jove de la comarca del Capcir, un nou esport està conquerint els cors dels nord-catalans. Es tracta del biatló, una disciplina olímpica d'origen militar que combina l'esquí de fons i el tir al blanc.
El culpable d'aquest esclat és Martin Fourcade, que està sent un dels grans protagonistes en el campionat del món que aquests dies se celebra a la localitat alemanya de Ruhpolding. El biatleta de la Llaguna ja acumula dos ors mundials en les modalitats d'esprint i persecució, i encara queden tres proves en les quals pot afegir algun metall més al seu palmarès.
Fourcade va iniciar la pràctica del biatló seguint les passes del seu germà gran, Simon, que també forma part de l'equip francès que ha viatjat a Alemanya. La seva temporada de debut en l'elit va ser la 2008/09, però va tenir uns resultats molt discrets i no va ser fins a la següent que es va revelar com una de les grans promeses a tenir en compte.
La catalanitat
Els germans Fourcade van néixer a Ceret, però de ben petits es van traslladar a la Llaguna, una petita localitat de menys de 300 habitants de la qual el seu pare, Marcel, n'és l'alcalde. Martin no parla català, però no dubta a lluir pel món l'esperit català que a les seves contrades és anomenat catalanitat. En el seu web oficial explica quin és el seu racó del paradís. “Catalunya: de Perpinyà a Font Romeu. Estimo profundament aquestes terres que m'han vist créixer.” També és habitual veure'l en les curses amb una mitja de coll amb els colors de la senyera.
Ja fa anys que es va traslladar a Villard-de-Lans, als Alps, on entrena amb els altres grans especialistes francesos de biatló. Sempre que pot, però, viatja a la seva Catalunya natal. En té motius. El desembre passat, per exemple, va inaugurar una pista d'esquí de fons que porta el seu nom al sector del pla de la Calma, a Font Romeu.
Vancouver 2010
El punt d'inflexió de la seva carrera va arribar en els Jocs Olímpics de Vancouver 2010, en els quals, sense haver pujat encara en cap podi de la copa del món, va aconseguir la medalla de plata en la modalitat de sortida en massa. Tenia només 21 anys i un futur esplendorós al davant.
El març d'aquell mateix any acabava, per primer cop, entre els tres primers d'una prova de la copa del món, i completava una gran temporada amb el globus de cristall en la modalitat de persecució i amb el cinquè lloc de la general.
D'aleshores ençà, ja ha fet 28 podis en aquesta competició, amb onze victòries incloses. La seva progressió no ha tingut fre. El 2011 va ser el tercer classificat de la màxima competició de la regularitat i va guanyar el seu primer títol mundial en persecució. Aquesta temporada lidera la classificació general de la copa del món, quan només queda una prova per disputar-se, la setmana que ve. Abans, però, té tres cites pendents a Ruhpolding. La primera, avui (15.15 hores) en la prova dels 20 quilòmetres individual.