Voleibol

Es recupera l'accent català

Voleibol. El CV Barcelona-Barça certifica l'ascens a la superlliga i omple un buit en l'elit. No hi havia clubs catalans femenins a la màxima divisió des que el Sant Cugat va baixar (2004/2005)

El sub­cam­pi­o­nat de la super­lliga 2 i l'ascens a la màxima cate­go­ria del CV Bar­ce­lona-Barça ha permès tan­car una ferida del volei­bol català femení. Des que el Sant Cugat hi va mili­tar en l'exer­cici 2004/2005 cap con­junt del Prin­ci­pat havia jugat en l'elit. L'èxit omple també un buit pre­o­cu­pant, perquè aquesta tem­po­rada i després de molts anys amb repre­sen­tació, cap con­junt català ni mas­culí ni femení ha dis­pu­tat les màximes divi­si­ons esta­tals després de la reti­rada sob­tada, tot just l'estiu pas­sat, tant del Sant Pere i Sant Pau de Tar­ra­gona com del Barça. El Club Volei­bol Bar­ce­lona està asso­ciat al Barça i ha rebut aquest exer­cici 15.000 euros de sub­venció per part del club blau­grana, que també s'ha fet càrrec de totes les des­pe­ses d'equi­patge. Ara caldrà veure si l'ascens pro­voca un incre­ment econòmic en la relació. Cap de les com­po­nents de l'equip és pro­fes­si­o­nal.

Amb Marta Gens, la millor juga­dora cata­lana de la història d'aquest esport, d'entre­na­dora al cap­da­vant, el CVB Barça ha sabut ren­di­bi­lit­zar els seus recur­sos i ha fina­lit­zat la com­pe­tició rere l'Ecay Lea­der­net navarrès amb un balanç de 16 victòries i només qua­tre der­ro­tes. L'altre equip català de la cate­go­ria que llui­tava per pujar, el Vall d'Hebron, va fina­lit­zar en una meritòria quarta posició. El Sant Cugat, per la seva banda, va aca­bar la lliga sisè. El con­junt blau­grana té set cata­la­nes sènior i dues estran­ge­res, la nord-ame­ri­cana Tori Gra­fe­man (Uni­ver­sal) i la bra­si­lera Laila dos Reis (Opo­sada). La resta són les col·loca­do­res Mireia Car­mona i Laia Gar­cia –també juga d'opo­sada–; les cen­trals Sara Sar­mi­ento i Anna Espa­dalé; les recep­to­res Maria Segura i Lara Ras­pall, i la lliure Laura Car­mona. Com­ple­ten el cos tècnic el segon entre­na­dor Quim Ribas i l'aju­dant David O'Kelly. Així mateix, han par­ti­ci­pat de l'èxit les juve­nils Cris­tina Borja, Marina Rañé, Blanca Segú, Roser Colina, Laura Tetuà i Merche Arends, aquesta última, ja sènior de pri­mer any.

L'enlai­ra­ment del CVB Barça ha estat ver­ti­ginós i acu­mula cinc ascen­sos seguits des de la segona cata­lana, una gesta. Marta Gens, que havia acu­mu­lat abans sis tem­po­ra­des com a entre­na­dora –al Salou i el Morell en cate­go­ries cata­la­nes– ha sabut trans­me­tre l'alta com­pe­ti­ti­vi­tat que va acre­di­tar com a juga­dora. L'equip va sege­llar l'ascens quan encara fal­ta­ven dues jor­na­des con­tra el VP Madrid (3-0), el penúltim. L'entre­na­dora va voler home­nat­jar les juga­do­res menys habi­tu­als i les juve­nils, que aca­ba­ven de clas­si­fi­car-se per a l 'esta­tal, i els va con­ce­dir més minuts.

Breu història

El dar­rer gran èxit del volei­bol català pel que fa a títols el va acon­se­guir el RCD Espa­nyol, que va gua­nyar la lliga de la tem­po­rada 1990/1991. Una de les joves juga­do­res d'aquell equip era pre­ci­sa­ment Marta Gens, que va mili­tar també en altres clubs tant de la lliga espa­nyola com de la ita­li­ana. Més tard, el CVB Bar­ce­lona ja va viure l'experiència de jugar en l'elit durant tres cam­pa­nyes segui­des (1999/2002) fins que va aca­bar clau­di­cant per pro­ble­mes econòmics, el mal endèmic del volei­bol al Prin­ci­pat des de molt abans de la irrupció de la gran crisi. Però poste­ri­or­ment el club va seguir tre­ba­llant en divi­si­ons més bai­xes fins que ha tor­nat a l'elit. La dar­rera aven­tura cata­lana la va pro­ta­go­nit­zar el Sant Cugat en el curs 2004/2005. L'equip va fina­lit­zar 14è i últim, i va bai­xar. Curi­o­sa­ment, Gens es va reti­rar aque­lla mateixa tem­po­rada. En la tem­po­rada ante­rior (2003/2004)li havia pas­sat el mateix al Sagrat Cor de Bar­ce­lona. Aquesta va ser pre­ci­sa­ment la dar­rera cam­pa­nya amb doble presència cata­lana en la màxima cate­go­ria feme­nina –el Sant Cugat va aca­bar desè i es va sal­var.

La pre­ca­ri­e­tat actual no té res a veure amb el pas­sat. A més del títol ja esmen­tat de l'Espa­nyol el 1991, aquest club també es va endur la lliga en l'exer­cici 1987/1988 i en la tem­po­rada 1984/1985 quan el seu nom va ser Espa­nyol-Cor­nellà. Abans, el Cor­nellà havia gua­nyat dues lli­gues (1981/1982 i 1979/1980). El pio­ner, però, va ser el Medina de Bar­ce­lona, que es va endur la pri­mera edició de la com­pe­tició el curs 1969/1970 i que atre­sora dos títols més (1973/1974 i 1974/1975).

El nostre objectiu a llarg termini és fer un equip guanyador amb gent de casa que lluiti pel títol de la superlliga entre el 2018 i el 2020
La clau ha estat la feina que han fet abans els tècnics del club amb el planter. Jo he intentat transmetre competitivitat
Aquest ascens és un fet històric, perquè feia anys que cap equip català jugava en la màxima categoria femenina
Intentarem que jugadores catalanes que són en altres equips tornin a casa. Volem ser a la zona mitjana i jugar la copa

Maria Segura, designada MVP de la lliga

Maria Segura ha estat la gran figura de l'equip blaugrana i els seus mèrits han estat reconeguts. La receptora ha estat designada per la federació espanyola MVP de la superlliga, un guardó que constata la seva gran regularitat. La lliure Laura Carmona, a més, ha estat inclosa en el set ideal de la lliga. La base de l'èxit del club és un planter molt sòlid. “Tenim entre 150 i 170 nenes jugant a voleibol. Tenim clar el nostre projecte, que és fer un equip guanyador amb gent de casa”, explica Gens, que admet que el gran cavall de batalla serà, com sempre, l'aspecte econòmic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)