El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha fallat contra el recurs presentant pel govern de José Maria Aznar (1998) contra la llei de l'esport basca, segons va avançar el diari El País. Aquest era l'assumpte més antic que tenien sobre la taula els polèmics magistrats de Madrid, que ara hauran de decidir –sobre les mateixes bases– respecte del recurs del mateix Aznar contra la llei catalana de l'Esport (1999). Amb la resolució ja presa sobre la llei basca, el recurs contra la llei catalana és l'únic assumpte que el Constitucional arrossega del segle XX.

L'article que el govern del PP va impugnar de la llei basca era molt clar: “La federació basca de cada modalitat esportiva serà l'única representant de l'esport federat basc en l'àmbit estatal i internacional.” El Constitucional considera que aquest article no s'ha de modificar ni esborrar, però l'interpreta a la seva manera, és a dir, que aquest cas només és aplicable a competicions internacionals en què no competeixi contra Espanya. Aquest és el límit sagrat que mai no es pot travessar.

La sentència no defineix què és esport basc, però ho circumscriu a les modalitats nacionals en què no hi hagi federacions espanyoles, o sigui activitats més folklòriques que no pas esportives, com ara els harrijasotzailes (aixecadors de pedres), els trontzalaris (talladors de troncs),l'idi probak (arrossegament de bous), els aizkolaris (talladors de troncs amb destral) i els sokatira (estirar la corda). Segons la filtració del tribunal, aquests esports tindrien “permís“ per competir contra altres països. S'entén també que les federacions basques de qualsevol altre esport podran competir contra altres seleccions sempre que no hi hagi Espanya pel mig. A la sentència, que es podria fer pública aquesta setmana, es deixa clar que la selecció basca de futbol no pot competir en cap torneig on hi hagi l'espanyola. El Tribunal Constitucional també recorda que, en matèria d'esports, la competència va ser assumida a través de l'Estatut de Gernika i és exclusiva del País Basc. És el mateix que passa amb el nou Estatut català. Amb tot, les competències exclusives “autonòmiques” tenen com a límit, segons la doctrina del TC; les competències pròpies de l'Estat, com ara les que fan referència a les federacions esportives d'àmbit estatal.

Un dels magistrats, Manuel Aragón, va anunciar un vot particular contra aquesta interpretació i possiblement s'hi afegirà algun dels altres magistrats. Aragón, del bloc progressista, ja es va destacar en el debat sobre la sentència respecte l'Estat de Catalunya per haver-se posicionat al costat del bloc conservador.

Durant els 14 anys de la llarga deliberació, el govern basc ja va obligar la federació basca de futbol a retirar dels seus estatuts el dret a la representació internacional.